“SONET MARÍ” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Quadern de sonets, 1934)

SONET MARÍ

A Salvador Espriu.

Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses dels confins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d'un altre més endins.

El vent ha deslligat la blanor d'una trava
sobre el frèvol gegant, i un llampeig de dofins
tremola esclat d'espases i argents sobre l'esclava
teulada i fa horitzó dels infinits camins.

Qui dirà d'amargor davant els sols vibrants
i plor segur davant les joies en nuesa
i de negre davant blancs i blaus esclatants?

Qui afirmarà la brega i la lluita constants
en el convit de calma i de dolça peresa,
de batre d'ales d'àngel i d'encís en els cants?

Malta-Alexandria, juny 1933.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Quadern de sonets, 1934)



SONETO MARINO

A Salvador Espriu.

Sacio de blanco en luz, hombro muy azulado,
el mar anuda nieblas dudosas de confines
lejanos con incógnito suave que no acaba,
impreciso, inexacto de otro de más adentro.

El viento ha desatado la gracia de una traba
sobre endeble gigante, y brillo de delfines
tiembla explosión de espadas y platas sobre esclavo
tejado y hace límite de infinitos caminos.

¿Quién hablará de agraz ante soles vibrantes
y de llanto seguro ante joyas desnudas
y de negro ante blanco y azur brillantes?

¿Quién mantendrá la bronca y la lucha constantes
en convite de calma y de dulce pereza,
de batir de alas de ángel y de encanto en los cantos?

Malta-Alejandría, junio 1933.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)