miércoles, 31 de octubre de 2018

"Pujaré la tristesa dalt les golfes..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)  


XII

Subiré la tristeza a la buhardilla
con la muñeca sin ojos y el paraguas roto,
la carpeta vencida, la tarlatana vieja.
Y bajaré los peldaños con traje de alegría
que habrán tejido arañas sin cordura.

Habrá amor a migajas en el fondo de los bolsillos.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)   
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 30 de octubre de 2018

"Llum al balcó..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

XI

Llum al balcó
i l’estrall a la porta.

Giro la moneda
i és la lluna.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


XI

Luz en el balcón
y el estrago en la puerta.

Giro la moneda
y es la luna.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 29 de octubre de 2018

"Vaig embarcar ja fa molt temps..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

X

Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin taulat.

El vent de març juga a matar
i me la torna.

El meu cor l’entoma.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)   


X

Colgué hace mucho tiempo
una pelota de colores
en quién sabe qué tejado.

El viento de marzo juega a matar
y me la devuelve.

Mi corazón la atrapa.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)    
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 28 de octubre de 2018

"Les hores dansen..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

IX

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts
sense sabates…

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


IX

Las horas danzan
sobre mi piel
y viene la soledad
de pies menudos
sin zapatos...

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 27 de octubre de 2018

"Ja no m’enartes, sol..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VIII

Ja no m’enartes, sol,
vaixell salvat de l’ombra,
que és l’ombra qui m’ha pres.
El cranc d’aquest crepuscle
se m’ha arrapat al cor
i els meus ulls són el llac
on es nega la lluna.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


VIII

Ya no me encantas, sol,
barco salvado de la sombra,
pues la sombra me ha tomado.
El cangrejo del crepúsculo
se me ha agarrado al corazón
y mis ojos son el lago
donde se ahoga la luna. 

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 25 de octubre de 2018

"Tinc els ulls de fusta." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VII

Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant, un cuc hi plora.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


VII

Tengo los ojos de madera.
De vez en cuando, un gusano llora.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 24 de octubre de 2018

"De primer van foradar-me les orelles..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VI

De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


VI

Primero me agujerearon las orejas
y desde entonces llevo pendientes.
No toméis este bosque por una encina.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 23 de octubre de 2018

"L’arbre servarà molt temps..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

V

L’arbre servarà molt temps
l’esguard que l’ullprengué per primer cop.

Però cal asclar llenya per aquest foc
i la destral llampega.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


V

El árbol conservará mucho tiempo
la mirada que le fascinó por vez primera.

Pero hay que cortar leña para este fuego
y el hacha relampaguea.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 22 de octubre de 2018

"La mort crema el darrer rostoll." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

IV

La mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.

No talleu els arbres del canal!

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


IV

La muerte quema el último rastrojo.
Y aparea la reja.

¡No taléis los árboles del canal!

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 20 de octubre de 2018

"Com un peix sense bicicleta..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M’he emborratxat de solitud.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


III

Como un pez sin bicicleta
busca mi corazón entre las olas.
Alzo la copa donde muere la luna
en vino dulce.

Me he emborrachado de soledad.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

viernes, 19 de octubre de 2018

"Bon dia, tristesa." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

II

Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta’t al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s’atansa l’hora!

Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


II

Buenos días, tristeza.
¡Vístete de satén!
¡Píntate en la frente
las nubes y la luna
y vamos al baile
que ya llega la hora!

Carnaval trae lágrimas
de colores en las mejillas.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 18 de octubre de 2018

"Avui, vint-i-u de desembre..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

Tombant


Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta.
Anònim


I

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d’amors i d’altres coses…

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
 


Giro


Una mujer sin un hombre
es como un pez sin bicicleta.
Anónimo


I

Hoy, veintiuno de diciembre,
he salido al balcón:
bajo una lluvia que ya amainaba
he visto las macetas, las ollas, los botes
de conserva plantados de pitas,
cintas, begonias, geranios y cactus,
de cabellera de la reina
y de alegría de la casa.
Y el jazmín, que si se muere o no se muere.

Hacía muchos días que no salía al balcón
corriendo detrás de amores y otras cosas...

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 17 de octubre de 2018

"BRIDA" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
- i ningú no ho sabria -
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
A la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)



V

BRIDA

A la feria de Locos
yo iría.
Vendría de quién sabe
- y nadie lo sabría -
con los labios mellados
de tanta vida,

trajinero de coplas
en caballo sin brida.

¿Qué anzuelo se me agarra
a la encía?
Amor, estrella amarga
a la deriva,
me hace señales: voy
por la otra orilla,

trajinero de coplas
en caballo sin brida.

Cadenas son prisiones
y yo huía
por ruta de bandoleros
rompiendo el día.
A la feria de Locos
yo iría

trajinero de coplas
en caballo sin brida.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 16 de octubre de 2018

"Perquè avui feia el seu ple..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

IV

Perquè avui feia el seu ple
la lluna se’ns posa a taula.
Quin pany de cel de quadrets
de cuina les estovalles!
En acabat de sopar
l’amor ens tira les cartes.
Al primer tomb de la sort
la color se’ns trasmudava.
Al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
Al tercer se’ns va trencar
la lluna de porcellana.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


IV

Porque hoy lucía muy llena
la luna se sienta a la mesa.
¡Qué trozo de cielo de cuadritos
de cocina el mantel!
Al acabar de cenar
amor nos tira las cartas.
Al primer golpe de suerte
el color se nos mudaba.
Al segundo, los vasos de vino
mancharon el mantel.
Al tercero se nos rompió
la luna de porcelana.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 15 de octubre de 2018

"FORAVILERS" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

III

FORAVILERS

Junts hem menjat
- foravilers de tarda -
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!

Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara,

ai, no la mosseguis
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló
l’ametlla amarga,

ai, no la mosseguis,
amic, encara.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


III

FORASTEROS

Juntos hemos comido
- forasteros de tarde -
almendrucos verdes
de la rama más alta
robados de un huerto
sin puerta ni valla,

¡ay, no la muerdas
la almendra amarga!

Borrábamos lecciones
detrás de los árboles
de maestros y vecinos:
esta página
la escribíamos solos
con letra clara,

¡ay, no la muerdas
la almendra amarga!

Salpicada de noche
la bata blanca
y los dedos teñidos
medio olvidábamos
del corazón del almendruco
la almendra amarga,

ay, no la muerdas,
todavía, amigo.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 14 de octubre de 2018

"La nit em clava..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

II

La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.

L’escala fosca
del desig
no té barana.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


II

La noche me clava
su colmillo
y el cuello me sangra.

Bajo las piedras
el escorpión
baila que baila.

La lluvia, lenta,
abre camino
hasta la cámara.

La escalera oscura
del deseo
no tiene barandilla.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 13 de octubre de 2018

"Aigua sobre aigua..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

Foc de pales


I

Aigua sobre aigua,
sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
negres ganivets

i jo, sola,
entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
negres ganivets.
Passava una barca
franca de remer

i jo, sola,
entre albera i alba.

Passava una barca
franca de remer
en un foc de pales
que baten el vent

i jo sola,
entre albera i alba.

En un foc de pales
que baten el vent
ve encesa la barca
amb la lluna a pes

i jo, sola,
entre albera i alba.

Ve encesa la barca
amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
negres ganivets

i jo, sola,
entre albera i alba.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)



Fuego de palas


I

Agua sobre agua,
sobre agua, sed.
En pleno corazón del agua,
negros cuchillos

y yo, sola,
entre alameda y alba.

En pleno corazón del agua
negros cuchillos.
Pasaba una barca
franca de remero

y yo, sola,
entre alameda y alba.

Pasaba una barca
franca de remero
en un fuego de palas
que baten el viento

y yo sola,
entre alameda y alba.

En un fuego de palas
que baten el viento
viene encendida la barca
cargando la luna

y yo, sola,
entre alameda y alba.

Viene encendida la barca
cargando la luna.
El amor le clavaba
negros cuchillos

y yo, sola,
entre alameda y alba.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

viernes, 12 de octubre de 2018

"DIVISA" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

DIVISA

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l’escric a sota.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)


DIVISA

Enmarco con cuatro listones
un trozo de cielo y lo cuelgo en la pared.

Yo tengo un nombre
y con tiza lo escribo debajo. 

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 11 de octubre de 2018

"Si en mirar-te les ungles..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Si en mirar-te les ungles
veus tres taquetes blanques,
acluca ben bé el puny,
para esment al presagi:
- No l’obris fins que hauràs
trobat bous i esquellada,
flors dalt d’un campanar,
el pa, la sal i l’aigua,
un carro carregat
d’estrelles esmolades,
un cel de cotó-en-pèl
emporprat de rialles
i antenes de cargol
al cim de les teulades,
un gall que balli sol
i una pluja amb campanes,
un sol dalt del terrat
que torni de bugada,
un sí que sigui sí
tres tanques que no tanquin.

- No l’obris fins que hauràs
copsat rels i sandàlia,
i un vi que no hem begut
a la copa dels arbres,
i un amor foll-follet
encès al clar de plaça,
mentre músics antics
engeguin la sardana,
polques i rigodons
i el ball de l’almorratxa,
i tots saltin de ple
la foguera joana
amb neu dels pastorets
a dintre les butxaques.
Fins que trobis un port
sense cordes ni àncores,
un sí que sigui sí,
tres tanques que no tanquin.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Si al mirarte las uñas
ves tres manchitas blancas,
cierra muy bien el puño,
presta oído al presagio:
- No lo abras hasta que hayas
hallado bueyes y cencerrada,
flores sobre un campanario,
el pan, la sal y el agua,
un carro cargado
de estrellas afiladas,
un cielo de algodón en rama
empurpurado de risas
y antenas de caracol
en lo alto de los tejados,
un gallo que baile solo
y una lluvia con campanas,
un sol sobre la azotea
que vuelva de la colada,
un sí que sea sí
tres cierres que no cierren.

- No lo abras hasta que hayas
cogido raíces y sandalias,
y un vino que no hemos bebido
en la copa de los árboles,
y un amor duendecillo
encendido en el claro de la plaza,
mientras músicos antiguos
inicien la sardana,
polcas y rigodones
y el baile de la almorraja,
y todos salten del todo
la hoguera juana
con nieve de los pastorcillos
en los bolsillos.
Hasta que encuentres un puerto
sin cuerdas ni anclas,
un sí que sea sí,
tres cierres que no cierren.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 10 de octubre de 2018

"Pluja al tardí..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

Pluja al tardí,
vent a la matinada.
Ballem un rock
sota l’aigua enllunada.
Damunt l’herbei
que enfanga la sabata,
amor, amor,
la pell se’ns torna brasa
i l’estalzí
omple la nit, la casa.
De matinet,
el vent farà dissabte.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Lluvia al atardecer,
viento de madrugada.
Bailamos un rock
bajo el agua enlunada.
Sobre la hierba
que enfanga el zapato,
amor, amor,
la piel se nos vuelve brasa
y el hollín
llena la noche, la casa.
De mañanita,
el viento hará limpieza.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976) 
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 9 de octubre de 2018

"El vell matalasser..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

El vell matalasser
duu núvols per bufanda,
melangia al bigot
i uns pals batibullaires
que trasmuden els flocs
en fulls de calendari
- viatgers, anys amunt
en cerca de paraules
desterrades fa temps
a les golfes més altes,
quan l’hivern destapà
el bot gros dels mals aires -
El vell matalasser
duu núvols per bufanda:
bé els esbandirà el sol
que té sota la màniga.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


El viejo colchonero
lleva nubes por bufanda,
añoranza en el bigote
y unos palos saltarines
que transmutan los copos
en hojas de calendario
- viajeros, subiendo años
en busca de palabras
desterradas hace tiempo
en los desvanes más altos,
cuando el invierno destapó
la caja de los malos vientos -
El viejo colchonero
lleva nubes por bufanda:
bien las aclarará el sol
que tiene bajo la manga.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 8 de octubre de 2018

"Cega, cega estrella." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

Cega, cega estrella.
A l’hora foscant
l’òliba clara
porta meravella.
Arrenca’m l’estella
d’enamorada.

Boja, boja lluna.
A l’hora foscant
l’òliba clara
crema a la llacuna,
boja, boja lluna
d’enamorada.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Ciega, ciega estrella.
Al caer la tarde
la lechuza clara
trae maravilla.
Arráncame la astilla
de enamorada.

Loca, loca luna.
Al caer la tarde
la lechuza clara
quema en la laguna,
loca, loca luna
de enamorada.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 7 de octubre de 2018

"Si collies les pomes..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

Si collies les pomes
del meu pomerar
i en complies senalles,
s’encenia el mas,
que sóc masovera
- en setembre d’amor -
quan relluu la tristesa
sota pàmpols nous.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Si coges manzanas
de mi manzanar
y llenas capazos,
arde la masía,
que soy masovera
- en septiembre de amor -
cuando luce tristeza
bajo pámpanos nuevos. 

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra) 

sábado, 6 de octubre de 2018

"Si volies les móres..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

Si volies les móres,
les móres dels meus ulls,
esgarria’t pels calls
a boqueta de juny.

Esgarria’t pels calls,
sota aixella un cofí,
si volies les móres
a boqueta de nit.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Si quieres las moras,
las moras de mis ojos,
piérdete en las cañadas
a comienzos de junio.

Piérdete en las cañadas,
al brazo una canasta,
si quieres las moras
al empezar la noche.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)

viernes, 5 de octubre de 2018

"Embarcarem l’amor a la teulada..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

Embarcarem l’amor a la teulada
d’aquell mas verd
enmig de fulles blanques
que, barquejants
lluny de la mar, pels marges,
a vela i rem,
és de tots port i aigua.ç

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


Embarcaremos el amor en el tejado
de aquella masía verde
en medio de hojas blancas
que, navegantes
lejos del mar, por los márgenes,
a vela y remo,
es de todos puerto y agua.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 4 de octubre de 2018

"ESTRELLES BAIXES, VELES ALTES" de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

2. ESTRELLES BAIXES, VELES ALTES


A la vora del riu, mare,
m’he deixat les espardenyes.
Popular


Mires la serra de la Mariola
des de l’hotel…
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Matinet de Sant Joan,
les herbes tenen virtut;
ai, amic, l’amor fa sang
i la lluna ja s’esmuny,
matinet de Sant Joan.

Matinet de Sant Joan,
les herbes duen metgia;
ai, amic, l’amor fa sang,
cremem berbena florida,
matinet de Sant Joan.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)


2. ESTRELLAS BAJAS, VELAS ALTAS


A orillas del río, madre,
me dejé las alpargatas.
Popular


Miras la sierra de la Mariola
desde el hotel...
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Mañanita de San Juan,
las hierbas tienen virtud;
ay, amigo, el amor sangra
y la luna se escabulle,
mañanita de San Juan.

Mañanita de San Juan,
las hierbas traen remedio;
ay, amigo, el amor sangra,
queme verbena florida,
mañanita de San Juan.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)