“GELÓS DE LES PARAULES...” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Quadern de sonets, 1934)

GELÓS DE LES PARAULES...

Gelós de les paraules i els afanys
—caprici en cigne de blancs tremolosos—
vull lliurar l'agonia dels nous planys
—record pàl·lid de llums i cristalls fosos.

Amb ferides cruels de tots els danys,
obscur, afamegat dels enyorosos
reflexos dels ahirs en els enguanys,
penso en tresors brillants i neguitosos.

I després, al matí de la nit sens conhort,
quan el front torna ple de tristes veritats,
quin deixondir-se de frisances decebudes,

quin inútil cercar de consols i d'ajudes,
plor inepte i terrible entre les soledats,
sabent en la penombra la vostra faç de mort!

Bartomeu Rosselló-Porcel (Quadern de sonets, 1934)


CELOSO DE PALABRAS...

Celoso de palabras y de afanes
—capricho en cisne de albos temblorosos—
quiero dar la agonía de los llantos
—eco de luces y vidrios fundidos.

Con crueles heridas por los daños,
oscuro, hambriento de los soledosos
reflejos del ayer en el hogaño,
pienso en tesoros brillantes y anhelosos.

Después, en la mañana de la noche sin tregua,
vuelta la frente llena de tristes realidades,
¡qué despabilar de impaciencias chasqueadas,

qué inútil búsqueda de consuelos y de ayudas,
llanto inepto y terrible entre las soledades,
sabiendo en la penumbra vuestra faz de muerto!

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)