domingo, 31 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, PAISATGE, de Joan Salvat-Papasseit

PAISATGE

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
—és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
…...........................però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
—cant a la molsa i a la runa—
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per aquí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.

Clara, rodona, pas rabent
el Pirineu sembla una duna
perquè la lluna es dóna al vent.

—Em plau l'amada com la lluna
en aquesta hora en què re es sent. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

PAISAJE

Ahora en las noches del Pirineo
parece nevar de tanta luna
—es cierto que en las cumbres aún hay nieve
y también es cierto que lo causa la ciruela
tan florida que ahora se ve.

Parece quieta y va zumbando
toda empolvada de fortuna,
se mira en el agua de un torrente
y se ve muy blanca
…............................pero es morena
que las roquedas sienten tormento.

Dice la rana su canto ronco
—canto al musgo y a los pedregales—
y parece un hombre cada tronco,
fieles soldados que tiene la luna:
soldados que esconde la nube espesa.

Cada hilera es un camino,
lanzas extendidas una a una;
si la nube espesa pasa por aquí
cada hilera toma de pronto
el cariz de iniciar un nuevo destino.

Clara, redonda, a paso ligero
el Pirineo parece una duna
porque la luna se entrega al viento.

—Me gusta la amada como la luna
en esta hora en que nada se oye. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 30 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, MESTER D'AMOR, de Joan Salvat-Papasseit

MESTER D'AMOR

A Enric Casanovas

Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrata.
Deixa't besar
….................i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

MESTER DE AMOR

A Enric Casanova s

Si conoces el placer no escatimes el beso
que el gozo de amar no comporta medida.
Déjate besar, y besa tú después
que es siempre en los labios donde el amor perdura.

No beses, no, como el esclavo y el creyente,
sino como quien va a la fuente regalada;
déjate besar -sacrificio ferviente-
cuanto más ardiente más fiel el beso.

¿Qué habrías hecho si morías antes
sin otro fruto que la brisa en la mejilla?
Déjate besar, y en el pecho, en las manos,
amante o amada -la copa bien alta.

Cuando beses, bebe, cure el vaso el temor:
besa en el cuello, la zona más bella.
Déjate besar
….................y si te queda añoranza
besa de nuevo, que la vida es corta. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

viernes, 29 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, DIVISA, de Joan Salvat-Papasseit

DIVISA

A l'Alfons Maseres

Viatjar terres
….................no quedar-se en cap,
amar en totes una noia verge;

creure en la guerra perquè és bo el combat,
cada ferida la sang d'un poema.

Quan Déu ens cridi poder contestar:
-tant estimava que es vessava el veire.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

DIVISA

A Alfons Maseres

Recorrer tierras
…......................no quedarse en ninguna,
amar en todas a una chica virgen;

creer en la guerra porque es bueno el combate,
cada herida la sangre de un poema.

Cuando Dios nos llame poder contestar:
-tanto amaba que se derramaba el vaso. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 28 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, QUIN DIA CLAR, de Joan Salvat-Papasseit

QUIN DIA CLAR

Quin dia clar que el cor s'esvera:
ha dit l'abril missa primera
i el sol és dolç i l'arbre riu.

Tu et fas la roba per l'estiu:
color verd-poma és el setí
més la bruseta blau-marí.

Quin dia clar
….................i és suau el vent.
Fa bona mina tot jovent.

I cada noia, com adés
per primavera té promès
—si no en tenia no és defès.

Ara comença la cançó
i la tenora afina el to:

tu et fas la roba per l'estiu
—color taronja un cosset viu. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

QUÉ DÍA CLARO

Qué día claro que el corazón se turba:
abril ha dicho la primera misa
y el sol es dulce y el árbol ríe.

Tú te haces la ropa para el verano:
el satén es de color verde-manzana
pero la blusita azul-marino.

Qué día claro
…..................y es suave el viento.
La juventud es de buena pasta.

Y cada chica, como hace poco
por primavera tiene novio
—si no tenía no tiene perdón.

Ahora empieza la canción
y la tenora afina el tono:

tú te haces la ropa para el verano
—un corpiño de intenso color naranja. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra) 

miércoles, 27 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, BITLLET DE QUINZE, de Joan Salvat-Papasseit

BITLLET DE QUINZE

l'autòmnibus
….................correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta

el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:

-tot ell sembla una O
…...............................de joguina que riu

(la mare deu ser prima
…...........-bella com un obsequi!)

a dintre de l'autòmnibus el nadó té l'olor de la llet matonada

jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjaba la torna...............si era coca ensucrada

vet aquí que -altre temps-
….........jo també era un nadó

de cop me feia gran
….........i em duien al fotògrat

-recordeu el retrat on sóc dalt del cavall
…...........un cavall arrogant
…...........alt i net
…...........de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols-
aquell que diu:

…..................... JA SOU

DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA

DE L'ENSENYANÇA CATALANA?

vet aquí que la dida
............................en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus

semblava aquelles fulles escurades de nata

JOAN SALVAT PAPASSEIT

*

BILLETE DE QUINCE

el autobús
….............correcto
recoge ahora al bebé con la nodriza que lo lleva

el bebé es más pequeño que el pecho de ella
más pequeño y más moreno:

-parece todo él una O
…................................de juguete que ríe

(la madre debe ser delgada
…...........-¡bella como un obsequio!)

dentro del autobús el bebé huele a leche cuajada

yo pienso en aquel tiempo
en que
yendo a buscar el pan
me comía la vuelta...............si era coca azucarada

he aquí que -en otro tiempo-
….........yo también fui un bebé

de pronto me hice mayor
….........y me llevaron al fotógrafo

-recordáis el retrato en que estoy sobre el caballo
…...........un caballo arrogante
…...........alto y limpio
…...........de cartón:
y era como en el cartel de Obiols-
aquel que dice:

…..................... ¿YA SOIS

DE LA ASOCIACIÓN PROTECTORA

DE LA ENSEÑANZA CATALANA?

ahora la nodriza
…...................... al esconderse el pecho
ha regado la cara a un señor del autobús

parecía aquellos hojaldres rebañados de nata 

JOAN SALVAT PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 26 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, FLOR D'AMETLLER, de Joan Salvat-Papasseit

FLOR D'AMETLLER

A Jaume Mercadé

pètal de galta
….................—quin toc que té
pètal de galta de noia en rosa
aquella noia que hom veu del tren
tota senzilla..........de tant cofoia

si no és l'enginy caçador d'aloses
—ningú ho atina ara al gener—

o bé una estesa de roba nova
que es fes la núvia
….......................pel maig que ve

o bé una sina
…..............—tot de xuclets.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

FLOR DE ALMENDRO

A Jaume Mercadé

pétalo de mejilla
...........................-qué tacto que tiene
pétalo de mejilla de chica en rosa
aquella chica del tren que todo el mundo ve
tan sencilla..........de tan ufana

si no es el ingenio cazador de alondras
-nadie lo acierta ahora en enero-

o bien un tendido de ropa nueva
que se hiciera la novia
...........................para el próximo mayo

o bien un escote
..........................-todo de chupetones.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 25 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, PROMETENÇA, de Joan Salvat-Papasseit

PROMETENÇA

A Mlle. Bouche, Marie-Louise

escolta................amada meva:
si jo anava a una guerra
portaria l'espasa com els guerrers d'abans
duien l'arc de sagetes

lluitaria qui sap per quina ampla bandera
-però millor que fos la de la meva terra:
quatre barres de sang
l'or del cor que voleia

muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s'alçaria
més alt que la congesta

el meu casc
…...............com l'estel

prendria les ciutats
…........i llurs noies vindriem a rebre'm

no sabria tornar
si tornar no podia amb l'espasa florida

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

PROMESA

A Mlle. Bouche, Marie-Louise

escucha................amada mía:
si yo fuera a la guerra
llevaría la espada como los guerreros de antes
llevaban el arco de saetas

lucharía quién sabe por qué ancha bandera
-pero mejor que fuera la de mi tierra:
cuatro barras de sangre
el oro del corazón que ondea

montaría un caballo de crin reluciente
y mi nombre se alzaría
más alto que la tormenta

mi casco
…...........cual una estrella

tomaría las ciudades
…........y sus muchachas saldrían a recibirme

no sabría volver
si volver no pudiera con la espada florida 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 24 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, L'ENAMORAT LI DEIA, de Joan Salvat-Papasseit

L'ENAMORAT LI DEIA

Penyora d'amor, penyora-
si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora;
-o bé et tornaria el bes
o et donaria una taronja,
una ametlla
…...............o bé l'esqueix
d'una clavellina nova.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora;
-o la flor del cirerer
o el llesamí
…...............o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
que jo em donaria teu
i tu et donaries tota.

Si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

EL ENAMORADO LE DECÍA

Prenda de amor, prenda-
si me besaras, amor,
yo te daría una rosa.

No te negaría nada,
prenda de amor, prenda;
-o  te tornaría el beso
o daría una naranja,
una almendra
......................o el esqueje
de una clavellina nueva.

No te negaría nada,
prenda de amor, prenda;
-o la flor del cerezo
o el jazmín
..................o la luciérnaga
que pudiera descubrir
nuestro estrecho abrazo.

No te negaría nada,
prenda de amor, prenda:
que yo me daría tuyo
y tú te darías toda.

Si me besaras, amor,
yo te daría una rosa.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 23 de mayo de 2015

La gesta dels estels”, L'HOME BRU ROS DEL PORT, de Joan Salvat-Papasseit

L'HOME BRU ROS DEL PORT

rosa dels vents
…...................la vostra banderola!
un passaport vers totes les nacions
…..........mentre que tinguin mar:
un lai de comiat on hi és dit

…............A REVEURE!

desig de no tornar
com no hagin establert telègraf sense fils

tornar
…......havent begut tants colors de cervesa
que passageu un deix d'enamorat de nou:

i un àncora flotant
….........................tatuatge del pit.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

EL HOMBRE MORENO RUBIO DEL PUERTO

¡rosa de los vientos
…..........................vuestra banderola!
Un pasaporte para todas las naciones
…..........siempre que tengan mar:
un lay de despedida que dice

…............¡HASTA LA VISTA!

Deseo de no volver
como no hayan puesto telégrafo sin hilos

volver
….......habiendo bebido tantos colores de cerveza
que paseéis un deje de enamorado de nuevo:

y un ancla flotando
…............................tatuaje del pecho. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra) 

viernes, 22 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, CANÇÓ, de Joan Salvat-Papasseit

CANÇÓ

Amarrat està a la cala
el fornit garcés.
..........................La mar
per la tonada s'acala:
li arreplega el sospirar.

La cançó que li sortia
el gavot la cantarà,
la dirà de nit i dia:
-Una noua d'Empordà
el brau garcés la volia
i el patró l'enamorà.

No és cert, l'enamoraria,
que l'amor no es pot mercar.
Qui amor barata no estima,
Ella es deleix d'estimar.

Si tumbagues d'or li porta
no li portarà l'amant:
el bru garcés l'haurà morta
mes el patró ni un instant.

Les veles que voleiessin
aprendrien la cançó,
i els gallarets que escoltessin
però sense fer remor.

Fanals de colors encesos
la durien com un tany,
vaixells per la mar estesos
la sabrian com un plany:
Amarrat està a la cala
el fornit garcés.
..........................La mar
per la tonada s'acala,
li arreplega el sospirar.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

 
CANCIÓN

Amarrado está en la cala
el fornido marinero.
…............................La mar
por la tonada se calma:
le recoge el suspirar.

La canción que le salía
el alca la cantará,
la dirá de noche y día:
—A una chica del Ampurdán
el bravo marinero quería
y el patrón la enamoró.
No es cierto, la enamoraría,
que el amor no se puede comprar.
Quien amor trapichea no ama,
Ella se muere por amar.

Si anillos de oro le lleva
no se los llevará el amante:
el moreno marinero la habrá matado
mas el patrón ni un instante.

Las velas que volasen
aprenderían la canción,
y los gallardetes que escuchasen
pero sin hacer rumor.

Fanales de colores encendidos
la llevarían cual tañido,
barcos por la mar extendidos
la sabrían cual quejido:

Amarrado está en la cala
el fornido marinero.
….............................La mar
por la tonada se calma,
le recoge el suspirar.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 21 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, NOCTURN, de Joan Salvat-Papasseit

NOCTURN

—com un fantasma estès
i graponer per terra
s'allargassa mon ombra si em segueix la farola

de tant com s'allargassa semblo una xemeneia
tot jo fet de mahons
….............................sota la son que em pesa


—ara el plat de la lluna ha caigut d'un teulat
cèrcol prim de paper:
ha caigut i s'esberla

corre més que no jo si li encercava el pas

s'ha menjat tots els gossos
i ha fet mon ombra enrera


—la lluna s'ha estimbat
per la porta del gat
…...........................del forn de pa de casa:
demà en menjaré llesques
amb la nata ensucrada


—el son me té el cor pres
que EL COIXI M'ENLLUERNA 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

NOCTURNO

—como un fantasma extendido
y torpe por el suelo
se alarga mi sombra si me sigue la farola

de tanto alargarse parezco una chimenea
hecho todo de ladrillos
….................................bajo el sueño que me pesa

—ahora el plato de la luna ha caído de un tejado
aro delgado de papel:
ha caído y se quiebra

corre más que yo si le persigo

se ha comido todos los perros
y ha dejado mi sombra atrás

—la luna se ha despeñado
por la gatera
….................del horno de pan de casa:
mañana comeré rebanadas
con nata azucarada


—el sueño me ha robado el corazón
que LA ALMOHADA ME DESLUMBRA 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 20 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, SENSE EL RESSÓ DEL DRING, de Joan Salvat-Papasseit

SENSE EL RESSÓ DEL DRING

A l'Apel.les Llargués

Sense el ressó del dring i el brill de l'or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura:

que trobés pel camí la noia jove i bruna
i la pogués besar
…........................-l'altra després de l'una-
abans una tonada i després un bell cant;

que en arribar al lloc on m'abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l'abraç de la més joguinera;

i que en pujar trescant per la nova drecera
encara em fes adéu:

i jo li llançaria un llesamí per festa
per si no ens vèiem més:

-que encara que besés a un altre caminant
pogués jo anar pel món
sense el ressó del dring ni el brill malvat de l'or.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

SIN EL ECO DEL TINTINEO

A Apel.les Llargués

Sin el eco del tintineo y el brillo del oro malvado
querría ir por el mundo
como el mundo no tiene idea:

que encontrara en el camino a la chica joven y morena
y la pudiera besar
….........................-la otra tras la una-
antes una tonada y después un bello canto;

que al llegar al lugar donde me abrasara la sed
encontrara el cántaro fresco
y con el cántaro el abrazo de la más juguetona;

y que al subir triscando por el nuevo atajo
aún me despidiera:

y yo le lanzaría un jazmín de regalo
por si no nos veíamos más:

-que aunque besara a otro caminante
pudiera ir yo por el mundo
sin el eco del tintineo ni el brillo malvado del oro. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT 

(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 19 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, VORA MERCAT, de Joan Salvat-Papasseit

VORA MERCAT

el vigilant del meu barri
estava mig perdut per mor de l'opereta

per això és que s'ha casat
amb una noia grassa com una boia plena:

ell treu l'aigua del pou
i és ella qui gemega

vet aquí les veïnes com masteguen llur dèria

diu que s'ha mort la Rosa
-qui li havia de dir tant frescota com era
però ja se li veia que tenia una pena:
no feu res més de bo des de que el seu marit li tustava l'esquena
malviatge faci ell!

vet aquí les veïnes com masteguen llur dèria

vol dir que no plourà
-deixi que el que és avui ni sé com tinc la feina

…............UNA GITANA PRENYS
….........PORTA VENTURA NEGRA

vet aquí les veïnes com masteguen llur dèria 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

CERCA DEL MERCADO

el vigilante de mi barrio
estaba medio ido por culpa de la opereta

por eso se ha casado
con una chica gorda como una boya llena:

él saca el agua del pozo
y ella es quien se queja

He aquí a las vecinas rumiando sus manías

dice que ha muerto Rosa
-quién lo iba a decir tan frescachona como era
pero ya se le notaba que tenía una pena:
ya no hizo nada bien desde que su marido le golpeaba la espalda
¡noramala para él!

He aquí a las vecinas rumiando sus manías

quiere decir que no lloverá
-deje que lo que es hoy ni sé como tengo el trabajo

…..........UNA GITANA PREÑADA
….........TRAE VENTURA NEGRA

He aquí a las vecinas rumiando sus manías 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 18 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, CANÇÓ, de Joan Salvat-Papasseit

CANÇÓ

A Lola Anglada

Sota l'olivera fronda
sota l'olivera està:
la donzella, la més jove
que és la més bella del mas.

Fadrinets a la pubilla
no la miren ni en passar,
sota l'olivera fronda
una donzelleta hi ha.

Caterineta li diuen
Caterineta del mas:
Si no es casa la pubilla
no la deixen festejar.

Té un cantiret a la vora,
una violeta a la mà
i una rosa a cada galta:
tot els fadrinets del pla.

Si no es casa la pubilla
la garlanda no li val.

Un hereu torna d'Espanya
que al servei del rei anà;
si volia a la pubilla
ja no s'hi vol maridar:

Sota l'olivera fronda
sota l'olivera està
la donzella la més jove,
que és la més bella del mas.

La pubilla s'esllanguia,
Caterineta no tant;
si l'una aniria a missa
l'altra aniria a dansar:
a la plaça fan ballades,
la sardana dels galans.

Quan l'hereu la triaria
la voldrien tots plegats:
si la pubilla es fes monja
ella es podria casar.

Caterineta li diuen,
Caterineta del mas;
sota l'olivera fronda
sota l'olivera està.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

CANCIÓN

A Lola Anglada

Bajo el olivo frondoso
bajo el olivo está:
la doncellita más joven,
la más bonita del mas.*

Mocitos a la heredera
no la miran ni al pasar,
bajo el olivo frondoso
una doncellita está.

Catalinita le llaman
Catalinita del mas:
Si no casa la heredera
no la dejan cortejar.

Tiene un botijito cerca,
una violeta en la mano
y rosas en las mejillas:
los mocitos del lugar.

Si no casa la heredera
guirnalda no ceñirá.

De España vuelve heredero
que a servir al rey se fue;
si quería a la heredera
ya no se quiere casar:

Bajo el olivo frondoso
bajo el olivo está
la doncellita más joven,
la más bonita del mas.

La mayor languidecía,
Catalinita no igual;
si la una se iría a misa
la otra se iría a bailar:
en la plaza forman bailes,
la sardana del galán.

Si heredero la eligiera
la querrían los demás:
si la mayor profesara
ella podría casar.

Catalinita la llaman,
Catalinita del mas;
bajo el olivo frondoso
bajo el olivo está.

*mas: masía

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 17 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, PASSEU PEL PORT, de Joan Salvat-Papasseit

PASSEU PEL PORT

Passeu pel Port
…............ ........que és la festa pagana!
Ara florien els pals boles d'or
i els mariners ubriacs tots cantaven:
Verge del Carme, doneu-nos l'amor.

Verge del Carme cantava en els núvols,
a cada u bé llençava un esguard:
els mariners ubriacs la miraven
i convidaven a tots els vianants.

Verge del Carme dansava una estona,
no hi ha vaixell que la guanyi en dansar;
alceu els ulls que veureu la corona
com va ruixant tot d'estrelles la mar:
la meva barca n'és plena a vessar.

Verge del Carme mostra un peu tot nu
que la sandàlia se li desprenia;
els gallarets s'omplenaven de llum...

Si jo nedava prou l'abastaria. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

PASAD POR EL PUERTO

¡Pasad por el Puerto
….............................que hay fiesta pagana!
Florecían ahora en los mástiles bolas de oro
y todos los marineros ebrios cantaban:
Virgen del Carmen, dadnos el amor.

Virgen del Carmen cantaba en las nubes,
a cada uno echaba una mirada:
los marineros ebrios la miraban
e invitaban a todos los paseantes.

Virgen del Carmen bailaba un rato,
no hay barco que la supere en bailar;
levantad los ojos, veréis como la corona
va salpicando de estrellas el mar:
mi barca está llena a rebosar.

Virgen del Carmen muestra un pie desnudo
porque la sandalia se le caía;
los gallardetes se llenaban de luz...

Si yo nadaba lo suficiente la alcanzaría. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 16 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, ESTAMPA JAPONESA, de Joan Salvat-Papasseit

ESTAMPA JAPONESA

A Màrius Aguilar

l'ull és profund
i l'esguard groc i llis de vetllar a la lluna—
damunt paper d'arroç imperial

…................(si els feia barret oval
…................desembarcant a un Port
…................qualsevol gest dels braços
….......................tindria el sabre alçat
…................amb l'orella petita
….....................................escoltadora)

el palau és de nacre
i la lámpara crema com un silenci viu:

com aquella cançó
que cantava la Perla en la Rosada filla del samurai

—tot fent créixer les flors
i recomptant les hores que deixava i prenia

vestia lli.................i vestia el pol.len de la flama
i el de l'amor perfecte

i menjava la síndria sucosa
…........................................camosina

veia néixer el gran astre al seu costat 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

ESTAMPA JAPONESA

A Màrius Aguilar

el ojo es profundo
y la mirada amarilla y clara de velar a la luna—
sobre papel de arroz imperial

…................(si les hacía sombrero oval
…................desembarcando en un Puerto
…................cualquier gesto de los brazos
….......................tendría el sable alzado
…................con la oreja pequeña
….....................................escuchadora)

el palacio es de nácar
y la lámpara arde como un silencio vivo:

como aquella canción
que cantaba la Perla en el Rocío hija del samurai

—haciendo crecer las flores
y contando las horas que dejaba y cogía

vestía lino.................y vestía el polen de la llama
y el del amor perfecto

y comía la sandía jugosa
…................ ...................la pera camosina

veía nacer el gran astro a su lado 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 14 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, VETLLA, REVETLLA, de Joan Salvat-Papasseit

VETLLA, REVETLLA

A Jaume Llongueres

Sant Joan
….............noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
….......................sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
i l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:

haurem menjada coca amb llardons.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

VIGILIA, VERBENA

A Jaume Llongueres

¡San Juan
….............boda y bautizo de sangre!
Las chicas ríen con su galán.

Qué anochecida
fiesta para el corazón:
cada abrazo dejará añoranza,
cada beso un recién nacido.

Lluvia de ruda sobre la pechera,
que dice la amada,
que dice el amante.

El cántaro se llene
de agua con anís,
que se derrame toda
….............................senos adentro

No habrá fiesta si el fuego no es alto,
si mucho no se besa
y el amor se queja.

A la reunión lleguen canciones
de madrugada veremos el sol:

habremos comido coca de chicharrones. 

JOAN SALVAT PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 13 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, QUAN DE BON DEMATÍ, de Joan Salvat-Papasseit

QUAN DE BON DEMATI

quan
…....de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia és fosc
jo li escolto el trepig
temerós
….........des del llit
i el crec un lladregot

-car baixa tanmateix
com després d'un malfet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes
…............per l'escala

ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta
-si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat
-un bon farcell
…....................i nova-

s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:
-pare, us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
….................i quin home:

encara el vigilant
amb el bastó flamant
va tustant les llambordes

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

CUANDO DE BUENA MAÑANA

cuando
…........de buena mañana
baja el primer vecino
siendo el día aún oscuro
escucho su pisada
asustado
…..........desde la cama
y creo que es un caco

-pues baja igual
que después de una fechoría
como contando los pasos
a veces como corriendo
a tientas
…..........por la escalera

ahora ya llega abajo
y levanta el cerrojo
de detrás de la puerta
-si se oye al vigilante
parece que se ha parado:
como si escondiera la ropa
que habría cogido en la azotea
-un buen fardo
…....................y nueva-

se abre el balcón de arriba
y es Antonia que se queja:
-padre, os habéis dejado
el paquete con el almuerzo
válgame Dios
…..................y qué hombre:

todavía el vigilante
con el bastón flamante
va golpeando los adoquines 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 12 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, VENEDOR D'AMOR, de Joan Salvat-Papasseit

VENEDOR D'AMOR

A la meva muller

Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols,
la noia que tries.

De tanta claror
que el mercat destria
per cada cançó
dónes una vida.

Quina vida dóns
quina altra en voldries:
jo me l'he triada
moreneta i prima.

Moreneta i prima
que sembla un palmó:
si un altre la mira
li treu morenor.

Jo l'he demanada
que fos sols per mi.
L'he comprada esclava,
la vui fer lluir.

Venedor d'amor
porta joies fines,
la noia que vols,
la noia que tries.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

VENDEDOR DE AMOR

A mi mujer

Vendedor de amor
lleva joyas finas:
la chica que quieres,
la chica que eliges.

De tal claridad
que el mercado atisba
por cada canción
tú das una vida.

Qué vida tú das
qué otra querrías:
yo me la he elegido
morenita y fina.

Morenita y fina,
parece una palma:
si otro la mira
le resta color.

Yo le he pedido
fuera para mí.
La he comprado esclava,
la quiero lucir.

Vendedor de amor
lleva joyas finas,
la chica que quieres,
la chica que eliges. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 11 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, PASQUA GRANADA, de Joan Salvat-Papasseit

PASQUA GRANADA

A J. M. Ventalló

Pasqua Granada!
…........................Alcem el crit:
prenguem la fruita de l'hort veí.
Saltem la tanca que el goig s'ho val,
dalt de les branques
com els pardals.

—Les noies rosses ja no vindran:
la llum que porten desmena el pas.

Les morenetes als cirerers.
Les maduixaires no trobin res
mentre es refiïn dels nostres cants:
tampoc les prunes reposin tant.

Sant Joan s'acosta com un convit,
les ginesteres llencen l'or fi:

Lladres de fruites
lladres d'amors,
temeu la fuita,
saltem a l'hort. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

PASCUA GRANADA

A J. M. Ventalló

¡Pascua Granada!
….........................Alcemos el grito:
tomemos la fruta del huerto vecino.
Saltemos la valla que el gozo lo vale,
sobre las ramas
como gorriones.

—Las chicas rubias ya no vendrán:
la luz que llevan equivoca el paso.

Las morenitas en los cerezos.
Las freseras no encuentren nada
mientras se fíen de nuestros cantos:
tampoco las ciruelas reposen tanto.

San Juan se acerca como un convite,
las retamas sueltan su oro fino:

Ladrones de frutas
ladrones de amores,
teméis la huida,
saltemos al huerto. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 10 de mayo de 2015

“La gesta dels estels”, EL BERENAR A LES ROQUES, de Joan Salvat-Papasseit

EL BERENAR A LES ROQUES

A Pere Coromines

jo seria el patró
d'aquell vaixell que es veu a l'horitzó
aniria més lluny..............que l'horitzó

donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendre
…...............................per donar-lo altre cop

-noies de tots els ports

faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls

les sabria albirar
de dalt del pal més alt
cantaria cançons
….......................com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix

NI SABRIA ELS MEUS FILLS QUAN
TORNARIA A TERRA

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

*

LA MERIENDA EN LAS ROCAS

A Pere Coromines

yo sería el patrón
de aquel barco que se ve en el horizonte
iría más allá........................del horizonte

daría a las chicas mi corazón
y lo retomaría
…....................para volverlo a dar

-chicas de todos los puertos

haría espejitos con sus ojos
y mis ojos

las sabría divisar
desde lo alto del mástil más alto

cantaría canciones
…..........................como los marinos de guerra:
llevaría unos pantalones acampanados por debajo

NI SABRÍA MIS HIJOS CUANDO
VOLVIERA A TIERRA 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Versión de Pedro Casas Serra)