“ESPATLLA” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Quadern de sonets, 1934)

ESPATLLA

Conflicte del negre i el blanc
i el mirall boig que els extenua.
Sota la cabellera nua
expirava la neu del flanc.

¿Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
¿Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?

A l’escenari decadent,
l’èxtasi estèril de l’esquena
era exili de la mirada;

i la paraula condemnada
mentia delicadament
una subtilesa serena.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Quadern de sonets, 1934)


HOMBRO

Conflicto entre el negro y el blanco
y el loco espejo que los extenúa.
Bajo la cabellera desnuda
expiraba la nieve del flanco.

¿Qué seda hay, qué azur
que vibre tacto más perverso?
¿Qué palabra es la más impura
para aprisionarla en el verso?

En el escenario decadente,
el éxtasis estéril de la espalda
era exilio de la mirada;

y la palabra condenada
mentía delicadamente
una serena sutileza.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)