domingo, 30 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XXVI", de Salvador Espriu

XXVI

No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terre dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.

Salvador Espriu


XXVI

No lucho más. Te dejo
el sepulcro vastísimo,
que fue la tierra de los padres,
sueño, sentido. Me muero,
porque no sé cómo vivir.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 29 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XXV", de Salvador Espriu

XXV

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d'aigua, l'esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l'ordre
d'una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l'alba?

Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

Salvador Espriu


XXV

Cerca del mar. Tenía
una casa, mi sueño
cerca del mar.

Proa alta. Por libres 
caminos de agua, esbelta 
barca que yo guiaba.

Los ojos conocían
el orden y el reposo
de una pequeña patria.

¡Cómo preciso
contarte el miedo
que produce la lluvia en los cristales!
Hoy cae noche oscura
sobre mi casa.

Las negras rocas 
me atraen al naufragio.
Preso del canto,
mi esfuerzo inútil,
¿quién me guiará al alba?

Junto a la mar tenía
una casa, un lento sueño.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

viernes, 28 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XXIV", de Salvador Espriu

XXIV

No naixerà cap marbre
d'eternitzades ones
ni s'alçaran vols d'àngels
d'imaginats imperis.
Car és vingut de sobte
el temps dolent, i em porten
veus de records, per buides
estances de Sinera,
fins al guaita de l'alba,
xiprer que sap l'incendi
del mar i d'aquest núvol.

Salvador Espriu


XXIV

No nacerá ningún mármol
de eternizadas olas
ni se alzarán vuelos de ángeles
de imaginados imperios.
Pues ha llegado de pronto
el tiempo malo, y me llevan
voces de recuerdos, por vacías
estancias de Sinera,
hasta el vigía del alba,
ciprés que conoce el incendio
del mar y de esta nube.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 27 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XXIII", de Salvador Espriu

XXIII

Mentre s'apaga
la llum d'abril i cessen
les filles de cançó,
en un crepuscle immòbil,
he caminat estances
de la casa perduda.

Salvador Espriu


XXIII

Mientras se apaga
la luz de abril y cesan
las hijas de canción,
en un crepúsculo inmóvil,
he recorrido estancias
de la casa perdida.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 26 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XXII", de Salvador Espriu

XXII

Damunt la sorra molla
suporto l'equilibri
d'un ordre arquitectònic.

Subtil, pietosíssim,
resignat sota dogmes,
combato contra
pensaments singulars
per metafísics
camins de fred i pluja.

La veu trencada, cristall
del meu dolor, diumenges
amb demà sempre igual,
sempre igual, mentre s'apaga
la llum d'abril i miro
de mantenir les voltes.

Salvador Espriu


XXII

Sobre la arena mojada
soporto el equilibrio
de un orden arquitectónico.

Sutil, piadosísimo,
resignado bajo dogmas,
combato contra
pensamientos singulares
por metafísicos
caminos de frío y lluvia.

La voz rota, cristal
de mi dolor, domingos
con un mañana siempre igual,
siempre igual, mientras se apaga
la luz de abril e intento
sostener las bóvedas.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 25 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XXI", de Salvador Espriu

XXI

Lliures cavalls, a l'alba,
per la deserta platja.
Veus i tambors proclamen 
....la primavera.

Després, fet nou silenci
damunt el mar, les hores
encadenades besen
....la sorra molla.

Salvador Espriu


XXI

Libres caballos, al alba,
por la desierta playa.
Voces y tambores proclaman
....la primavera.

Después, hecho nuevo silencio
sobre el mar, las horas
encadenadas besan
....la arena mojada.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 24 de junio de 2013

"Cementeri de Sinera. Poema XX", de Salvador Espriu

XX

Arços i grèvol,
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.

Salvador Espriu


XX

Espinos y acebo,
oculta nieve, delgado aire
de tramontana.
Invierno del mar: sol frágil
sobre playas desiertas.

Salvador Espriu 
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 23 de junio de 2013

Querer

QUERER


Mis sueños son paisajes de mi infancia

- casas, campos, jardines -

en que mis seres más queridos

- que ya no están - reviven.


Quizás podré

- espero yo, algún día -

volver en otros sueños:

¿me han querido bastante?


Pedro Casas Serra (22-06-2013,01)

viernes, 21 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XIX"", de Salvador Espriu

XIX

Els ostiaris
d'un culte antic obrien
les portes a la dansa
del santet i el diable,
entre cavalls que vénen
del mar, amb les carrosses
del mal temps.

El vent escampa
fum de tardor per marbres
de rics altars, per vinyes
on l'or és dens, i marca
amb un senyal el rostre
del qui farà la via
vers el xiprer.

Salvador Espriu


XIX

Los hostiarios
de un culto antiguo abrían
las puertas a la danza
del santito y el diablo,
entre caballos que llegan
del mar, con las carrozas
del mal tiempo.

El viento esparce
humo de otoño por mármoles
de ricos altares, por viñas
donde el oro es denso, y marca
con una señal el rostro
de quien hará el camino
hacia el ciprés.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 20 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XVIII", de Salvador Espriu

XVIII

La barca pren ribatge
en la pau de Sinera,
on velles mans reposen
....sota vells arbres.

L'estiu tardà s'allunya
del foc proper dels pàmpols,
quan jo només espero
....hores passades.

Salvador Espriu


XVIII

La barca alcanza orilla
en la paz de Sinera,
donde viejas manos reposan
....bajo viejos árboles.

El verano tardío se aleja
del fuego próximo de los pámpanos,
cuando yo sólo espero
....horas pasadas.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 19 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XVII", de Salvador Espriu

XVII

Ai, la negra barca,
que per mi vigila
des-de la nit alta!

Ai, la barca negra,
que ve pel meu somni
del mar de Sinera!

La veu de la dama
lluny del temps. Escolto
la cançó de marbre.

Salvador Espriu


XVII

¡Ay, la negra barca
que por mi vigila
en la noche alta!

¡Ay, la barca negra,
que viene en mi sueño
del mar de Sinera!

La voz de la dama
muy lejos. Escucho
la canción de mármol.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 18 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XVI", de Salvador Espriu

XVI

Passen les guardes
de dolços ulls que vetllen
el record de Sinera.
La nit és alta
i encén tranquils missatges
de vides perdurables
damunt el cementiri.

Salvador Espriu


XVI

Pasan las guardas
de dulces ojos que velan
el recuerdo de Sinera.
La noche es alta
y enciende tranquilos mensajes
de vidas perdurables
sobre el cementerio.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 8 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XV", de Salvador Espriu

XV

Per la maresma
s'estén un fred, lentíssim
toc de campanes.
Boires i grills dominen
tots els camins del vespre.

Salvador Espriu


XV

Por la marisma
se extiende un frío, lentísimo
tañido de campanas.
Nieblas y grillos dominan
todos los caminos del anochecer.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

viernes, 7 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XIV", de Salvador Espriu

XIV

Cristall, memòria, 
remor de font, de clares
veus allunyades.
La llarga tarda miro,
amb pauses d'or i somni.

Salvador Espriu


XIV

Cristal, memoria,
rumor de fuente, de claras
voces lejanas.
La larga tarde miro,
con pausas de oro y sueño.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

jueves, 6 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XIII", de Salvador Espriu

XIII

Quan és migdia,
a les parets s'encalmen
ombres de núvols.
Mur blanc d'aquell recinte,
a l'entorn del silenci.

Salvador Espriu


XIII

Cuando es mediodía,
en las paredes se encalman
sombras de nubes.
Muro blanco de aquel recinto,
en torno del silencio.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

miércoles, 5 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XII", de Salvador Espriu

XII

Aloc, els boixos,
a l'ombra de l'auleda.
El vent, a penes
llevat dels camps, fa moure
cada matí les fulles.

Salvador Espriu


XII

La verbena, los bojes,
a la sombra del encinar.
El viento, apenas
levantado de los campos, hace mover
cada mañana las hojas.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

martes, 4 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema XI", de Salvador Espriu

XI

La pluja mor, oferta
mirall d'ella mateixa.
Llums vacil.lants atrauen
.....lentes falenes.

El vent nocturn parava
als camps, al cementiri.
Quan torni a desvetllar-se,
.....serà el nou dia.

Salvador Espriu


XI

La lluvia muere, ofrecida
espejo de ella misma.
Luces titubeantes atraen
....lentas falenas.

El viento nocturno se detenía
en los campos, en el cementerio.
Cuando vuelva a despertarse,
....será el nuevo día.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

lunes, 3 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema X", de Salvador Espriu

X

Ordenador de rengles
de xiprers i silenci,
conferiré serena
autoritat de màgics
ceptres a mans augustes.
Vent nocturn, himne, bronze
antic contra l'exèrcit
de la pluja, difícil
solitud retrobada.
Déus pastors amuntanyen
dòcils ramats de núvols.

Salvador Espriu


X

Ordenador de ringleras
de cipreses y silencio,
conferiré serena
autoridad de mágicos
cetros a manos augustas.
Viento nocturno, himno, bronce
antiguo contra el ejército
de la lluvia, difícil
soledad reencontrada.
Dioses pastores conducen
dóciles rebaños de nubes.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

domingo, 2 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema IX", de Salvador Espriu

IX

Vol de records de pluja
aguditza suplicis
d'aquestes flors que moren
al fràgil pas harmònic
de la tarda i de l'aigua.
Com calla el mar! Enlaire,
triomf, destí, reialme,
escomesa de puntes.
Els xiprers recollien
claror de cel plorada
en miralls momentanis.

Salvador Espriu


IX

Vuelo de recuerdos de lluvia
agudiza suplicios
de estas flores que mueren
al frágil paso armónico
de la tarde y del agua.
¡Cómo calla el mar! En lo alto,
triunfo, destino, reino,
acometida de encajes.
Los cipreses recogían
claridad de cielo llorada
en espejos momentáneos.

Salavador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

sábado, 1 de junio de 2013

"Cementiri de Sinera. Poema VIII", de Salvador Espriu

VIII

Plourà. L'àvia Muntala
desa el sol a l'armari
del mal temps, entre puntes
de mantellina fetes
per ditets de Sinera.
Algun ocell voldria
penetrar les difícils
presons de llum. Contemplo
serens xiprers a l'ample
jardí del meu silenci.
Passen dofins pels límits
d'aquesta mar antiga.

Salvador Espriu


VIII

Lloverá. La abuela Muntala
guarda el sol en el armario
del mal tiempo, entre encajes
de mantillas hechos
por deditos de Sinera.
Algún pájaro querría
penetrar las difíciles
prisiones de luz. Contemplo
serenos cipreses en el amplio
jardín de mi silencio.
Pasan delfines por los límites
de esta mar antigua.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)

"Cementiri de Sinera. Poema VII", de Salvador Espriu

VII

Arriba el raïm tendre,
portat per dits benèvols
del sant màrtir de plata.
En processó tremolen
llumenetes de ciris
i acompanyant la tarda
a ben morir: viàtic
dels records de Sinera.
Per contemplar-los pujo
on el xiprer vigila.
Clarors de lluna besen
jerarquia de cimes.

Salvador Espriu


VII

Llega la uva tierna,
traída por los dedos benévolos
del santo mártir de plata.
En procesión tiemblan
lucecitas de cirios
acompañando la tarde
a bien morir: viático
de los recuerdos de Sinera.
Para contemplarlos subo
donde el ciprés vigila.
Claridades de luna besan
jerarquía de cimas.

Salvador Espriu
(Versión de Pedro Casas Serra)