“BOIRA DEL DUBTE...” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Quadern de sonets, 1934)

BOIRA DEL DUBTE...

Boira del dubte, flama en l'extingit
fogar de cendres i records malmesos,
fosca de fosques, fosca d'una nit
feta d'ombres de llàgrimes i besos.

Que es defineixi aquell confí adormit,
roca d'incertituds, en els estesos
grisos dels horitzons, etern neguit
davant la casa dels balcons encesos.

Obrin-se, raig de mots, les boques mudes
—les flors més amagades són descloses—,
finint turments i deslligant cadenes,

delicadeses de cristall rompudes,
sorpresa de la serp entre les roses,
esmaragda en el fang, aigua entre arenes.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Quadern de sonets, 1934)


NIEBLA DE DUDA...

Niebla de duda, llama en extinguido
lar de cenizas y recuerdos frustrados,
bruma de brumas, bruma de una noche
hecha de sombras de besos y lágrimas.

Que se defina aquel confín dormido,
roca de incertidumbre, en los extensos
grises del horizonte, desazón
ante la casa de ojos encendidos.

Ábranse, rayos de hablas, bocas mudas
—las flores más remotas han brotado—,
llevando los tormentos y cadenas,

delicadezas de cristal partidas,
sorpresa de la sierpe entre las rosas,
esmeralda en el barro, agua entre arenas.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Versión de Pedro Casas Serra)