miércoles, 16 de septiembre de 2020

TANT NO TURMENTA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

TANT NO TURMENTA

Les hores amicals no et deixen sol
gairebé mai. No et costa gens
de veure-les fluir embullades, com els flocs
d’una boira de lent onejar.
Un que se n’esvaeix, gairebé mai
no deixa de dur-ne un altre al seu indret
de l’aire: així respira un home sa.
Gairebé mai no et costa gens
d’oblidar el trenc del gemec, el cop de vent
com una fusta que s’estella, i la visió
del paisatge un instant net, la teva terra
de línies terriblement verídiques.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


TANTO NO ATORMENTA

Las horas amicales no te dejan solo
casi nunca. No te cuesta
verlas fluir enredadas, como copos
de una niebla de lento ondear.
Uno que se desvanece, casi nunca
deja de llevar otro a su lugar
del aire: así respira un hombre sano.
Casi nunca te cuesta
olvidar el resquicio del gemido, el golpe de viento
como una madera que se astilla, y la visión
del paisaje un instante limpio, tu tierra
de líneas terriblemente verídicas.

 Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario