ELS MIRALLS de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

ELS MIRALLS

I si una dona és massa fina
com per triar i anar triant: passar
de parada en parada, amb un vigor
de marmanyera, toquejar les peres
i veure engany en la frescor dels ous?
….Començar el dia amb una tria?
Córrer tot el mercat, a publicar
la seva passió vestal, a fer el pregó
del tribut de bon ordre i qualitats
que ella vol exactar de cada dia -
….Millor la que és lleial i oculta.
Fa temps que va triar, i té confiança.
Les agències llises i discretes
per ara no han fallat. La seva porta
va obrint-se, i tot acut puntualment.
….I què, si té hores de dubte?
(Potser va pagant molt pel que val menys,
potser les altres troben pel carrer
coses que saben estimar, i no en parlen
quan són amb ella, dins les seves cambres.)
….Que no la voltin ombres tèrboles.
Que en tots nosaltres, miralls on es mira
quan sospesa la prova de l'encert
amb què s'ha triat ella els seus per sempre,
retrobi, sempre nítida, una imatge.
….Mostrem-li, nostra i assumida,
la seva tria: l'alt honor dels seus. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


LOS ESPEJOS

¿Y si una mujer es demasiado fina
como para escoger y escoger: pasar
de puesto en puesto, con un vigor
de verdulera, toquetear las peras
y ver engaño en la frescura de los huevos?
….¿¿Empezar el día con una elección?
Recorrer todo el mercado, para publicar
su pasión vestal, para hacer el pregón
del tributo de buen orden y calidades
que ella quiere obtener de cada día -
….Mejor la que es leal y oculta.
Hace tiempo que escogió, y tiene confianza.
Las agencias suaves y discretas
por ahora no han fallado. Su puerta
va abriéndose, y todo acude puntualmente.
….¿Y qué, si tiene horas de duda?
(Quizás va pagando mucho por lo que vale menos,
quizás las otras encuentran por la calle
cosas que saben apreciar, y no hablan de ello
cuando están con ella, en sus habitaciones.)
….Que no la cerquen sombras turbias.
Que en todos nosotros, espejos donde se mira
cuando sopesa la prueba del acierto
con que ha elegido a los suyos para siempre,
reencuentre, siempre nítida, una imagen.
….Mostrémosle, nuestra y asumida,
su elección: el alto honor de los suyos.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)