JOSEP CARNER de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

JOSEP CARNER

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


JOSEP CARNER

En lo más alto y más oscuro de la noche, no quiero oír
el olor de mayo que zumba afuera, y es pequeña
la lámpara con la que tengo suficiente para iluminar
en las tenues páginas del libro, las poesías de Carner,
que tú me diste ayer. Hace dos años y cuatro meses
que di este libro a otra muchacha. Palabras
que he leído pensando en ella, y ella leyó
por mí, y que son totalmente nuevas, ahora
que las leo por ti, pensando en ti.
Palabras que nos han hablado a los tres, y hacen
que nos parezcamos. Palabras que permanecen,
mientras los días nos cambian y se nos mudan los sentidos,
ofrecidas para que las volvamos a entender. Como una patria.

 Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)