MATÈRIES de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

MATÈRIES

Reclama les imatges:
les coses que de nen
sabien traspassar-te
de paradís cruel.
Dins el fosc del garatge,
neumàtics vells, deixats
damunt el ciment aspre
ratllat cap al desguàs.
L’olor t’ofega encara.
Llacunes del cautxú:
els fons de ruda trama,
la riba de blanc brut.
Els flancs on t’abraçaves,
tots crostes de fang fet
pedra: l’esmicolaves,
i hi deixaves la pell.
Fruits prohibits, tancades
matèries del món.
I el teu cos: l’obstinada
penetrant acció.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968) 


MATERIAS

Reclama las imágenes:
las cosas que de niño
sabían traspasarte
de cruel paraíso.
Dentro de la oscuridad del garaje,
neumáticos viejos, dejados
sobre el áspero cemento
acanalado hasta el desagüe.
El olor te ahoga aún.
Lagunas de caucho:
honduras de ruda trama,
el borde de blanco sucio.
Los flancos donde te abrazabas,
todos costras de barro hecho
piedra: la desmenuzabas,
y dejabas la piel.
Frutos prohibidos, cerradas
materias del mundo.
Y tu cuerpo: la obstinada
penetrante acción.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)