jueves, 1 de marzo de 2018

"RECORDS DE L’ALTRE MÓN" de Pere Rovira (Contra la mort, 2011)

RECORDS DE L’ALTRE MÓN

Se’ns farà llarg el temps. Jo, a l’altre costat
de la frontera fosca; tu, dintre de la vida;
esperant que la mort ens digui una mentida:
que, al final del futur, tornarem al passat.

Em trobaràs per casa, plorant en un racó
perquè no et puc tocar, fantasma del desig
d’estar amb tu, inacabable; et seguirà el trepig
de gos del nostre amor, esguerrat, mort de por,

i se t’ajaurà als peus, mirant-te amb els meus ulls,
que ja no et podran veure; tu li faràs carícies
amb la teva mà jove del temps de les delícies
i amb la mà trista i sola que passarà aquests fulls.

L’amor et lleparà les ombres de la cara,
tindrà gust de saliva, de carn i flor de sal
la llengua de records del quiet animal,
i jo t’abraçaré amb els meus braços d’ara.

Ens adormirem junts al llit de l’enyorança
i a la teva carn viva, impacients, cansats
de ser en mons diferents. Amb dits carbonitzats,
agafaré la mà de la teva esperança…

Vindràs com una llum negra i blanca, impossible,
com si fossis la lluna del país dels difunts,
i els meus ossos sabran que tornem a estar junts,
i ja no tindran fred en el seu clot horrible.

Pere Rovira (Contra la mort, 2011)




RECUERDOS DEL OTRO MUNDO

Se nos hará largo el tiempo. Yo, al otro lado
de la frontera oscura; tú, dentro de la vida;
esperando que la muerte nos diga una mentira:
que, al final del futuro, volveremos al pasado.

Me encontrarás por casa, llorando en un rincón
por no poderte tocar, fantasma del deseo
de estar contigo, inacabable; te seguirá el pisoteo
de perro de nuestro amor, zanco, muerto de miedo,

y se tenderá a tus pies, mirándote con mis ojos,
que ya no te podrán ver; tú le harás caricias
con tu mano joven del tiempo de las delicias
y con la mano triste y sola que pasará estas hojas.

El amor te lamerá las sombras de la cara,
tendrá gusto de saliva, de carne y de flor de sal
la lengua de recuerdos del quieto animal,
y yo te abrazaré con mis brazos de ahora.

Nos dormiremos juntos en la cama de la añoranza
y en tu carne viva, impacientes, cansados
de estar en mundos diferentes. Con dedos carbonizados,
cogeré la mano de tu esperanza…

Vendrás como una luz negra y blanca, imposible,
como si fueses la luna del país de los difuntos,
y mis huesos sabrán que volvemos a estar juntos,
y ya no tendrán frío en su hoyo horrible.

 Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
(Versión nde Pedro Casas Serra)


No hay comentarios:

Publicar un comentario