sábado, 24 de marzo de 2018

"AMICS VELLS" de Pere Rovira (Contra la mort, 2011)

AMICS VELLS

Ara que ja no repetim les copes,
ni ens desvetlla la sang, ni són les nits
concursos de mentides en els llits;
ara que, desarmades, van les tropes

del nostre temps al camp de l’extermini,
que hem d’entendre la por, que estem cansats
d’haver fet pocs o massa disbarats,
i no volem que el cor ens desafini;

ara que anar a la vida és anar a casa,
que ens rebel.lem per ser conservadors,
que és veritat que ens maten els dolors,
ara que som alhora cendra i brasa,

una lletra pot dir la nostra sort:
que la vellesa ens dugui a la Bellesa
de l’art final, i a l’última riquesa:
l’últim amor, que sempre és el més fort.

Pere Rovira (Contra la mort, 2011)


VIEJOS AMIGOS

Ahora que ya no repetimos las copas,
ni nos desvela la sangre, ni son las noches
concursos de mentiras en las camas;
ahora que, desarmadas, van las tropas

de nuestro tiempo al campo del exterminio,
que tenemos que entender el miedo, que estamos cansados
de haber hecho pocos o demasiados disparates,
y no queremos que el corazón nos desafine;

ahora que ir a la vida es ir a casa,
que nos rebelamos por ser conservadores,
que es verdad que nos matan los dolores,
ahora que somos a la vez ceniza y brasa,

una letra puede decidir nuestra suerte:
que la vejez nos lleve a la Belleza
del arte final, y a la última riqueza:
el ultima amor, que siempre es el más fuerte.

Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario