ELS
ULLS
M’has
dit que no hi veus bé; així s’explica
que
miris amb amor el que sóc ara:
no
hauràs vist com avança, es multiplica
la
por de la tristesa en una cara.
Però
els teus ulls s’aparten lentament
de
la salina llum dels dinou anys;
han
guardat la celística clement,
i
no els velen els tels dels desenganys.
El
dia que els ulls meus es moriran,
veuran
en la foscor aquesta mirada:
un
llamp de joventut enamorada
que
estellarà la porta de l’espant.
Ara,
ensenya’ls a veure l’esperança
amb
les pupil.les brutes de recança.
Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
LOS
OJOS
Me
has dicho que no ves bien; así se explica
que
mires con amor al que ahora soy:
no
debes haber visto cómo avanza, se multiplica
el
miedo de la tristeza en una cara.
Pero
tus ojos se apartan lentamente
de
la salina luz de los diecinueve años;
han
guardado el resplandor clemente,
y
no los velan las nubes de los desengaños.
El
día que mis ojos morirán,
verán
en la oscuridad esta mirada:
un
rayo de juventud enamorada
que
astillará la puerta del espanto.
Ahora,
enséñales a ver la esperanza
con
las pupilas sucias de pesar.
Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
Pedro Casas Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario