"Campo santo" de Màrius Torres

A en Jaume Elias

El marbre i els rosers, en un suprem
acord de gràcia, no et fan més sagrada,
obscura terra de Jerusalem
on la més alta Creu va ser plantada...

Ara els xiprers creixen de tu. De nit
un rossinyol a cada creu s'atansa.
Violetes, els morts que us han nodrit
¿són gaire lluny de la seva esperança?

Màrius Torres (Agost, 1933 / octubre, 1938)


Campo santo

Los rosales y el mármol, en un supremo
acorde de gracia, no te hacen más sagrada,
oscura tierra de Jerusalén
donde la cruz más alta fue plantada...

Ahora te crecen los cipreses. Por la noche
un ruiseñor se acerca a cada cruz.
Violetas, ¿los muertos que os han alimentado
están lejos aún de su esperanza?

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)