"Cançó a Mahalta" ("Com un aigua tranquil.la...") de Màrius Torres

Com una aigua tranquil.la reflecteix, cap al tard,
els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
l'ombra de les teves paraules.

Fins la paraula més difícil, els teus ulls
que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls,
la teva mirada ja parla.

Per aixó quan, abans de deixar-me, somrius,
emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
insinuar-se encara gosa.

I també com un cel desemboirat i ras
la teva mirada és tan bella
que en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas
cap més presència que la d'ella.

Màrius Torres


Canción a Mahalta

Como un agua tranquila refleja, por la tarde,
las nubes, los cisnes y los sauces,
veo yo en tu mirada, hondo lago, pasar
la sombra de tu voz.

¡Incluso la palabra más difícil, tus ojos
que fácil saben darla!
Cuando, en hondo silencio, la buscas y te callas,
tu mirada ya habla.

Por eso cuando, antes de dejarme, sonríes,
mudos tus labios rosa,
reflejada en tus ojos, la palabra que callas
aún se atreve a insinuarse.

Y también como un cielo limpio de niebla y raso
tu mirada es tan bella
que en todo el infinito de su campo no hay
más presencia que ella.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)