"Abril" de Màrius Torres

Lliris morats, prada de trèvol,
núvols de neu, cel matinal.
Fulloles noves s'emmirallen a l'
estany d'aigua verge, benèvol.

És càndid el vol dels coloms.
Sàvia, la primavera crea
l'ombra rosa dels arbres de Judea,
l'ombra grisa dels cinamoms.

S'han acabat les violetes.
Cap al tard, la boira s'esmuny.
Xopes de blau, arribaran de lluny,
un vespre càlid, orenetes.

El sol, un vell sense esperança,
tímid com un infant s'acosta;
i cada tarda, quan se'n va a la posta
té una mica més de recança.

Màrius Torres (3 de maig, 1936)


Abril

Lirios morados, prados de trébol,
nubes de nieve, cielo matinal.
La nuevas hojas buscan reflejo
en el estanque de agua, benévolo.

Cándido vuelo de las palomas.
La primavera crea la sombra
rosa del árbol de la Judea,
la sombra gris del cinamomo.

Se han acabado las violetas.
Gotea niebla, al atardecer.
En hora cálida, las golondrinas,
vendrán de lejos, llenas de azul.

El sol, un viejo sin esperanza,
como un pequeño, se acerca tímido;
y cada tarde, cuando se va,
le invade más la desesperanza.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)