"Venus" de Màrius Torres

A en Jaume Elias

Assenyala'm, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...
¿Vers on? Senyora d'una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la mes forta.

Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.

Màrius Torres (Agost, 1933 / octubre, 1938)


Venus

Señálame, te ruego, mi camino
con tu gesto mutilado y divino...
¿A dónde? Señora de una tierra muerta,
miras, cruel, con tu sonrisa antigua
este tiempo, que es viejo para amigo,
ya que sabes que tú eres la más fuerte.

¡Tú, que sólo eres bella! Mármol ambar,
no mancillado por lágrimas ni fuego.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)