"Paraules de la nit" de Màrius Torres

Home, sigues prudent. Amb la teva mesura,
ni et pots mesurar tu, ni estrènyer l'univers.
Fusta en la meva mar, ombra en el meu esmerç,
limita't a la llei de la teva natura.

Alça, si et plau, els ulls en la tenebra, vers
els estels, que clivellen la meva carn obscura.
Compara't al seu brill, i pensa, criatura,
què val un ideal, una llàgrima, un vers.

Mes no et torbi l'esclat de la meva grandesa.
Cada flor té un perfum, i cada ànima pesa
en el fons del meu cor on l'etern és present.

Que la meva amplitud et doni confiança
en el braç que ens sosté, en la roda que avança
i en el Sol que veuries si jo fos transparent.

Màrius Torres (16 de febrer, 1937)



Palabras de la noche

Hombre, guarda prudencia. Con tu medida,
ni tú puedes medirte, ni ceñir el espacio.
Madero de mi mar, sombra de mi inversión,
limítate a la ley de tu naturaleza.

En la tiniebla, alza los ojos, por favor,
a las estrellas, que abren mi carne oscura.
Compárate a su brillo, y piensa, criatura,
qué vale un ideal, una lágrima, un verso.

Mas no te turbe el ruido de mi magnificencia.
Cada flor perfuma y cada alma pesa
en lo hondo de mi pecho donde lo eterno está.

Que mi amplitud te dé la confianza
del brazo que sostiene, de la rueda que avanza
y del Sol que verías si fuera transparente.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)