"Una cançó a Mahalta" ("Igual que un gessamí...") de Màrius Torres

Igual que un gessamí, l'enamorat de l'aire,
li dóna només l'ànima, l'alè de cada flor,
i, content d'estimar, sense que el vegin gaire,
fa més perfum al vespre, quan l'aire és pàl.lid, jo

com un perfum fidel et donaria encara
la callada tendresa dels meus somnis més clars,
per a seguir-te i fondre's en l'alegria clara
d'un aire de records, estela del teu pas.

I com, en les nits blanques d'absències i de lluna,
de noves flors menudes s'enrama el gesamí,
noves flors jo obriria, pensades, una a una,
quan, de nit, ramparia pel mur del teu jardí.

Màrius Torres



Una canción a Mahalta

Al igual que un jazmín, del aire enamorado,
sólo le da su alma, hálito de su flor,
y, contento de amar, sin que lo vean mucho,
en la pálida tarde, mejor perfuma, yo

como un perfume fiel, aún te ofrecería
la callada ternura de mis sueños más claros,
para seguir y unirse en la alegría clara
de un aire de recuerdos, estela de tu paso.

Y como, en noches blancas de ausencias y de luna,
de flores muy menudas se recubre el jazmín,
más aún yo abriría, pensadas, una a una,
si, al fin, llegara un día, a escalar tu jardín.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)