"La branca d'acàcia" de Màrius Torres

Salve, clara branca d'acàcia,
verge encara, promesa a un arc!
Sota el pont de la teva gràcia
quin vent passaria de llarg?

A la teva ombra tremolosa
medito -somnio potser?
Quanta llum en l'ombra hi ha fosa!
-somnia, mediata també?

De veure, noble, com allargues,
dolces flors i espines amargues,
somni d'or al cor de l'espai,

m'assaja el braç amb alegria
el gest amb què es departiria
de l'amor, si jo el trobés mai.

Màrius Torres



La rama de acacia

¡Salve, rama de acacia,
virgen aún, prometida de un arco!
Bajo el puente de tu gracia
¿qué viento pasaría de largo?

A tu sombra temblorosa
medito -¿sueño quizás?
¡Cuánta luz funde en tu sombra!
-¿sueña, medita también?

De ver, noble, como alargas,
flores y espinas amargas,
sueño de oro en el espacio,

prueba mi brazo gozoso
como me separaría
del amor, si yo lo hallara.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)