lunes, 2 de enero de 2017

“CIUTAT D'INFANTESA” de Narcís Comadira (Les ciutats, 1976)

CIUTAT D'INFANTESA

Et sento lluny vella ciutat d'infant
voltada de tants plàtans, de l'escorça
de cegats passadissos, d'orenetes,
de captards lluminosos de campanes.

No tornaran els olis ensucrats,
el cotó fluix, les hores de desesma,
la cera verge i els soldats rendits
trepijant els clavells i la ginesta.

Ni les roses badoques dels jardins
ni les fràgils, alades xeringuilles,
serpentines de tint descolorit
al cartipàs de les taques de tinta.

No tornaran les flors grogues del riu,
somriures, els pecats, la regalèssia,
meibes i vambes dels estius perduts,
xafogosos migdies de piscina.

Cap pols de guix no em tacarà les mans
quan, al retorn d'una inútil pissarra,
dugui el fracàs d'un teorema absurd:
que el quadrat de la suma dels records
no pot omplir ni una meitat de vida.

Narcís Comadira (Les ciutats, 1976)


CIUDAD DE LA INFANCIA

Te siento lejos vieja ciudad de la infancia
cercada de tantos plátanos, de la corteza
de cegados pasillos, de golondrinas,
de atardeceres luminosos de campanas.

No volverán los aceites azucarados,
el algodón, las horas de desánimo,
la cera virgen y los rendidos soldados
pisando claveles y retama.

Ni las abiertas rosas de los jardines
ni las frágiles, aladas jeringuillas,
las serpentinas de tinte desvaido
en la cartera con manchas de tinta.

No volverán las flores amarillas del río,
las sonrisas, los pecados, el regaliz,
los meybas y las bambas de los veranos perdidos,
los sofocantes mediodías de piscina.

Ningún polvo de tiza me tiznará los dedos
cuando, al regreso de una inútil pizarra,
lleve el fracaso de un teorema absurdo:
que el cuadrado de la suma de los recuerdos
no puede llenar ni la mitad una vida. 

Narcís Comadira
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario