"Mai" de Màrius Torres

Jamais, avez-vous dit...
A. DE MUSET, 1840

Quin escenari, quines lluminàries,
quina dama, Déu meu, i quin tenor!
-Mai! em diguéreu, com si el meu amor
també parlés amb concertants i amb àries.

Per què, Senyora, aquest terrible mot
que gela el foc, i barra el pas a tot
llevat dels versos i del suicidi?

Tanqueu els ulls i us en torneu al cant.
I, tanmateix, aquest segle galant,
guarda sota el coixí els llibres d'Ovidi.

Màrius Torres (Maig, 1937 / octubre, 1938)



Nunca

¡Qué escenario!, ¡que iluminación!,
¡qué dama, Dios mio, y qué tenor!
-Nunca! Dijisteis, como si mi amor
también hablará con duos y arias.

¿Por qué, Señora, este terrible nunca
que hiela el fuego, y cierra el paso a todo
a parte de los versos y el suicidio?

Cerráis los ojos y volvéis al canto.
Y, sin embargo, este siglo galante,
guarda bajo la almohada los églogas de Ovidio.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)