"Un hipocondríac a Viena" de Màrius Torres

1868

Pianos blancs, penombres perfumades,
penjols de randes als balcons feixucs.
Al cor dels mobles trobaran els cucs
cabelleres de núvia, roses fades.

Amor, què hi fa si sóc foll o poruc
aquesta tarda de cristalls i jades?
M'he enamorat en va tantes vegades!
-I els mariscals s'alliten amb peücs.

Ara, en un prat ben blanc de margarides,
fóra plaent de jeure i de somiar
si les hores deixessin de voltar.

Mes ai! el vals s'enduu les nostres vides
per bells Danubis, naturalment blaus,
que xiulen una mùsica de Strauss.

Màrius Torres



Un hipocondríaco en Viena

1868

Pianos blancos, penumbras perfumadas,
colgantes de puntillas en pesados balcones.
Al fondo de los muebles hallarán los gusanos
cabelleras de novia, rosas hadas.

¿Qué importa, Amor, si soy loco o miedoso
en esta tarde de cristal y jade?
¡Me he enamorado en vano tantas veces!
-Los mariscales usan escarpines.

Ahora, en un prado blanco de margaritas,
sería agradable estirarse y soñar
si las horas dejasen de girar.

Pero ay! el vals arrastra nuestras vidas
por hermosos Danubios, naturalmente azules,
que silban una música de Strauss.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)