"La Mort, un matí d'abril" de Màrius Torres

La Mort passava en un matí d'abril. Tan alta
sobre un món desvetllat amb tots els noms florits,
que els núvols s'esfullaven, arran la seva galta,
i els cims nevava la carícia dels seus dits.

Però un fresc perfum de llorer s'elevava
com una veu del món a l'implacable pas.
-Altiva segadora, que per beure'n la saba
segues el camp més fèrtil amb una falç de glaç,

¿de què et val afollar les espigues sens nombre
si et cau una llavor de cada brot que culls?
Quan has passat, el món rebrosta a la teva ombra,
i orenetes vivents s'escapen dels teus ulls!

Orgullosa, ¿no saps que sota el teu caprici
la veu dels moribunds és molt més que un sanglot?
Una vida s'encén a cada sacrifici.
Potser ni tu mateixa no pots morir del tot.

Màrius Torres



La muerte, una mañana de abril

La muerte atravesaba la mañana de abril.
Tan alta sobre un mundo con los nombres floridos,
que las nubes fundían, cerca de sus mejillas,
y en las cumbres nevaba al roce de sus dedos.

Pero un fresco perfume de laurel se elevaba
como una voz del mundo a su implacable paso.
-Altiva segadora, que por beber la savia
siegas el fértil campo con una hoz de hielo,

¿de qué sirve que cortes las espigas sin número
si cae una semilla cada brote que coges?
¡Rebrota el mundo, en cuanto lo has cruzado,
y vivas golondrinas escapan de tus ojos!

Orgullosa, ¿no sabes que bajo tu capricho
la voz de un moribundo no es tan sólo un sollozo?
Una vida se enciende en cada sacrificio.
Quizá que ni tu misma puedes morir del todo.

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)