"Sé que hauré d'oblidar, per poder-te comprendre..." de Màrius Torres

Sé que hauré d'oblidar, per poder-te comprendre,
les paraules que he après amb la carn d'aquest món,
o Déu silenciós, que de música i cendra,
ordenes un llenguatge darrera del meu front.

I és sols a mi mateix que em sembla cega i vana
com una àliga viva dintre d'un pou colgat,
aquesta opaca, estèril, borda paraula humana.
Tu tal volta comprens el jou que ens has donat.

Fràgil arpegi, acord de la teva arpa immensa!
Menysprear-la, potser seria més que un crim.
Però jo vull fugir d'aquests mots on morim,

i somniar la llengua d'una major naixença
on sigui cada síl.laba com el batec d'un cor
fent ritme en el torrent d'una sang que no mor.

Màrius Torres



Sé que habré de olvidar, si quiero comprenderte,
las palabras sabidas con la carne mortal,
Dios silencioso, que de música y ceniza,
ordenas un lenguaje por detrás de mi frente.

Y es tan sólo a mí mismo que me parece vana,
como un águila viva dentro de un pozo ciego,
esta estéril, opaca, borde palabra humana.
Tu comprendes tal vez como nos has uncido.

¡Frágil acorde, arpegio de un arpa tan inmensa!
Despreciarla, quizá sería más que un crimen.
Yo quiero huir de la lengua en que morimos,

y soñar con la lengua de un mayor nacimiento
donde sea cada sílaba como un cordial latido
golpeando el torrente de una sangre inmortal.

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)