"El tirà burlat" deMàrius Torres

És un tirà. Senyor de camps, de pobles ajupits
i vol una rosella.

I va i la cull, i l'oprimeix, cruel, entre els seus dits
roja, fràgil i bella.

Però la flor, sense ni un crit, en cinc gotes de sang
es desfà quan la mira:

i el cobejós enfellonit se'n va -quin rastre blanc
la impotent polseguera de la ira!

Màrius Torres


El tirano burlado

Es un tirano. Dueño de campos, de pueblos humillados
y quiere una amapola.

Y va y la coje, y la oprime, cruel, entre sus dedos
roja, frágil y bella.

Pero la flor, sin dar un solo grito, en cinco gotas de sangre
se deshace al mirarla:

y el codiocioso, colérico, se va -¡qué blanco rastro
la impotente polvareda de la ira!

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra