"La venus impassible" de Màrius Torres

Canta el jardí, ple de pol.len de lliris,
l'aire és vivent, el sol crema la tarda;
dansen al llac tots els colors de l'iris.
Vibra una antiga i sagrada basarda
sota les llàgrimes dels meus deliris.
Venus inútil, de marbre, covarda,
què més li cal al món per a què el miris?

Màrius Torres


La venus impasible

Canta el jardín, entre polen de lirios,
es vivo el aire, el sol quema la tarde;
baila en el lago su color el iris.
Una grima sagrada vibra, antigua,
bajo las lágrimas de mis delirios.
¿Venus inútil, de marmol, cobarde,
que más precisa el mundo para que te lo mires?

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)