"Com un nou nat, dejú de la llet de la mare..." de Màrius Torres

Com un nou nat, dejú de la llet de la mare,
busca, amb els llavis verges, els pits encara eixuts,
jo tinc set de la font que no s'ha obert encara.
M'has embruixat, gran Ànima dels absoluts!

Tal vegada és el preu de la nostra grandesa
aquest dolor d'estrènyer els braços en el buit,
de sentir, com un erm, la nostra vida presa
per arrels d'un gran arbre d'on no abastem el fruit,

i endevinar amb el cor, invisible i segura,
la claror de la terra natal de l'esperit,
enllà del mur extrem de la nostra mesura,
on es trenquen les ales dels ocells en la nit;

de viure per morir, com qui camina a cegues,
amb els ulls afamats d'aquesta llum que ens negues.

Màrius Torres


Como un recién nacido, privado de la madre,
busca, con labios vírgenes, algo que succionar,
tengo sed de la fuente que no ha brotado aún.
¡Me tienes embrujado, Alma de lo absoluto!

Quizás resulte el precio de nuestra dignidad
el dolor de estrechar el vacío en los brazos,
de sentir, como un yermo, nuestra vida sujeta
por raíces de un árbol cuyo flor no alcanzamos,

e intuir en el pecho, invisible y segura,
claridad de la tierra nativa del espíritu,
sobrepasado el muro de nuestra dimensión,
donde rompen sus alas las aves por la noche;

vivir para morir, como quien anda a ciegas,
con los ojos hambrientos de esta luz que nos niegas.

Màrius Torres
(Versión de Pedro Casas Serra)