miércoles, 8 de julio de 2020

PAISATGE AMB FIGURES de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

PAISATGE AMB FIGURES

Dos reactors corquen el cel. S'enfilen
fins a injectar l'agulla de polsim
al cor del bast oblit solar. Arran
de terra, el món amaga que també
li fuig el seny, i gira amb lenta astúcia
imperiosa: tota vertical
se'ns decanta, i llisquen cap a les vores
del viure que demà hi trobarem
al mig. Avui diumenge. Els ametllers
riuen de veure's, nus encara, en l'aigua
dels rierols que fan les seves ombres
precipitades rasa avall. A punt,
tot és a punt, i res no té sencera
la seva primavera. Tot és més
persuasiu així, prim i translúcid.
Com que ens ho creiem tot, ens sentim rics.
Feliços de gustar tots un sol gust,
ens sembla que tastem futur. Partim-nos
els dies que vindran per tots nosaltres,
com el grillons d'una taronja. Te_

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968


PAISAJE CON FIGURAS

Dos reactores carcomen el cielo. Suben
hasta inyectar la aguja de polvillo
en el corazón del basto olvido solar. A ras
de suelo, el mundo oculta que también
le huye la cordura, y gira con lenta astucia
imperiosa: toda vertical
se nos decanta, y resbalamos hacia los bordes
del vivir que mañana encontraremos
en medio. Hoy es domingo. Los almendros
ríen de verse, aún desnudos, en el agua 
de los riachuelos que forman sus sombras
precipitadas cañada abajo. A punto,
todo está a punto, y nada reúne entera
su primavera. Todo es más
persuasivo así, delgado y traslúcido.
Como nos lo creemos todo, nos sentimos ricos.
Felices de saborear todos un solo gusto,
nos parece que probamos futuro. Dividámonos
los días que vendrán entre todos,
como los gajos de una naranja. Toma_

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario