martes, 7 de julio de 2020

A MIG MATÍ de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

A MIG MATÍ

El sol, el savi vell, va dissipant
minúsculs dubtes de foscor, deixats,
fins ara, per resoldre. Li tremolen
els arbres i nosaltres, quan sentim
que tot minut que passa ha d'arrencar,
brusc, una bena d'ombra, i ara el just
cas de la llum serà ben recta, i ara
xisclarà el prim desfici de la flauta
d'Iblis, i ho veurem tot, i tot enllà
d'espais de claredat, impenetrables
com el cristall. Tot manifest, direm:
ho has volgut tu, t'ho has buscat tu, de nit,
quan dormies només per despertar-te
i no et volies creure que la vida
se't faria ignorada, més que el son.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968

A MEDIA MAÑANA

El sol, el viejo sabio, va disipando
minúsculas dudas de oscuridad, dejadas,
hasta ahora, por resolver. Le tiemblan
un poco las manos, y temblamos
los árboles y nosotros, cuando notamos
que todo minuto que pasa tiene que arrancar,
brusco, una venda de sombra, y ahora el justo
canto de la luz estará muy recto, y ahora
chillará la delgada desazón de la flauta
de Iblis, y lo veremos todo, y más allá
de espacios de claridad, impenetrables
como el cristal. Manifestados todos, diremos:
tú lo has querido, tú te lo has buscado, por la noche,
cuando dormías sólo para despertarte
y no te querías creer que la vida
se te haría ignota, más que el sueño.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario