miércoles, 22 de julio de 2020

EXEUNT PERSONAE de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

EXEUNT PERSONAE

Tu, filla clara del silenci, em dius
que si no sé callar, et puc dir les coses
que sempre han estat dites, i t'escoltes
com la mà que sospesa el sol d'hivern
i rep la llum global i vaga, sense
rebentar-la en figures i colors.
....Tu, mare dels oblits, no em sol.licites
a somniar que podràs estimar-me
i a plegar testos de mi per posar-te'ls
a la falda, i a vanar-te la finor
del gerro que potser timdrem sencer
quan m'asserenis el pols que tremola.
....Tu, germana indulgent, no veus en mi
coses que et facin nosa per no veure'm,
i em prens com un costum, obert i buit,
i vas per mi sense enretirar res,
amb un instint de molt abans, senzill
com ho és la sang dels homes i les dones.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968


EXEUNT PERSONAE

Tú, hija clara del silencio, me dices
que si no sé callar, puedo decirte las cosas
que se han dicho siempre, y te escuchas
como la mano que sopesa el sol de invierno
y recibe la luz global y vaga, sin
reventarla en imágenes y colores.
....Tú, madre de los olvidos, no me instas
a soñar que podrás quererme
y a reunir fragmentos míos para ponértelos
en el regazo, y jactarte de la finura
del jarrón que quizás conservaremos entero
cuando me serenes el pulso que tiembla.
....Tú, hermana indulgente, no ves en mí
cosas que te estorben para no verme,
y me tomas como una costumbre, abierto  y vacío,
y andas por mí sin apartar nada,
con un instinto muy antiguo, sencillo
como la sangre de los hombres y las mujeres.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario