LLIÇÓ D’HISTÒRIA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

LLIÇÓ D'HISTÒRIA

Un pont sobre el Dordonya. Som al juny

del quaranta. La gran lona del cel
ens l'han de fer parracs els excitats
Stukas. Són cap el nord. Els esperem.
Els barrils de trilita s'amunteguen:
el pont ha de saltar.Ve un general
i encara se'l respecta, i dóna una ordre:
s'esberlen els barrils, i la trilita,
de color groc d'humilitat, s'escampa
per la calçada del pont. Ens embruta
sabates i neumàtics, fins que uns nois
de setze anys, amb eslips i botes altes
i rient molt, perquè són alemanys
i van jugant a passar ponts, l'escombren:
han provat de cremar-la, però el fum
put massa.
.................M'entusiama la imatge
del general traïdor. El que em revela
no pot traïr-me. Estòlid, manifesta
que es traeix amb franquesa, a plena llum.
Que hi siguin els traïts. La part mecànica,
la fesa dels barrils, la faran ells.
Ningú no veu quan va per ell, que és seva
la vida que li passa pel davant,
i fuig del compromís d'afavorir-la.
Després oblida, i es fa l'innocent.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968


LECCIÓN DE HISTORIA

Un puente sobre el Dordoña. Estamos en junio
del cuarenta. La gran lona del cielo
la tienen que hacer trizas los excitados
Stukas. Están hacia el norte. Los esperamos.
Los barriles de trilita se amontonan:
el puente tiene que saltar. Viene un general
y aún se le respeta, y da una orden:
se rompen los barriles, y la trilita,
de color amarillo de humildad, se esparce
por la calzada del puente. Ensucia
los zapatos y neumáticos, hasta que unos muchachos
de dieciséis años, con pantalones y botas altas
y riendo mucho, porque son alemanes
y van jugando a atravesar puentes, la barren:
han probado a quemarla, pero el humo
apesta demasiado.
.............................Me entusiama la imagen
del general traidor. Lo que me revela
no puede traicionarme. Estólido, pone de manifiesto
que se traiciona con franqueza, a plena luz del día.
Que estén los traicionados. La parte mecánica,
la rotura de los barriles, la harán ellos.
Nadie ve cuando le conviene, que es suya
la vida que le pasa por delante,
y huye del compromiso de favorecerla.
Después olvida, y se hace el inocente.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)