A L'INREVÉS
Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenética d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mí.
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
AL REVÉS
Lo diré al revés. Diré la lluvia
frenética de agosto, los pies de un chico
atornillados en el extremo del trampolín,
el agudo salto de lebrel que produce el aroma
de las lilas en abril, la paciencia
de la araña que escribe su hambre,
el cuerpo con cuatro piernas y dos cabezas
en un solar gris de crepúsculo, el pez
deslizando como un arco de violín,
el azul y oro de las niñas en bici,
la sed dramática del perro, el filo
de los faros de camión en la madrugada
pútrida del mercado, los brazos delgados.
Diré lo que me escapa. No diré nada de mí.
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario