lunes, 6 de julio de 2020

LA CONFIDÈNCIA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

LA CONFIDÈNCIA

Tots els llums de la nit són dins els trossos
de gel, que ens repartim i no bevem.
Ens ho farà saber. Fins a la fi
ho hem de saber: com la van violar,
i el corredor del colegi es tornava
un uad de pedres seques, i els voltors
explotaven, enlaire, com les gotes
de gasolina en els pistons. Hi ha qui
sap sofrir més que els altres. Tots voldríem
sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix
de joncs, i arrecerar les blanques mèdules
sota frescors de molsa. N'hi ha un
que sofreix més, fins que aixeca el gosset
i l'hi tira a la cara, i ella es vessa
per terra, mollament. Un toll rodó
de bava i pietat d'ella mateixa.
I no hi podem fer res. Hem d'esperar
que algú proposi que ens n'anem.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968


LA CONFIDENCIA

Todas las luces de la noche están en los trozos
de hielo, que nos repartimos y no bebemos.
Nos lo hará saber. Hasta el final
lo hemos de saber: cómo la violaron,
y el corredor del colegio se volvía
un torrente de piedras secas, y los buitres
explotaban, arriba, como las gotas
de gasolina en los pistones. Hay quien
sabe sufrir más que los demás, Todos querríamos
sentirnos delgados y juntos, hacernos un haz
de juncos, y resguardar las blancas médulas
bajo frescores de musgo. Hay uno
que sufre más, hasta que levanta el perrito
y se lo tira a la cara, y ella se derrama
por el suelo, blandamente. Un charco redondo
de baba de piedad de ella misma.
Y no podemos hacer nada. Hemos de esperar
que alguien proponga que nos vayamos.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario