LITERATURA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

LITERATURA

Tan vehement, va dir-se un calamar,

faig el ridícul: un raig fi de tinta

ja desvia aquests monstres, ben poc crítics.

Perduda l'abundància del cor,

va descobrir la voluptat formal:

mentir-se objectivat en l'arabesc

i fer-s'hi encara veure, subjectiu.

De l'urc de no amagar-se gaire, en deia

sinceritat: de la por de trobar-se

massa exposat, sentiment d'estil.

Lliurat a l'esperança que els espasmes

de l'aigua li anirien a favor,

deia fe en el llenguatge. Va morir

devorat: l'inefable el va temptar.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968

LITERATURA

Tan vehemente, se dijo un calamar,

hago el ridículo: un chorrito de tinta

ya desvía esos monstruos, tan poco críticos.

Perdida la abundancia del corazón,

descubrió la voluptuosidad formal:

mentirse objetivado en el arabesco

y dejarse ver aún, subjetivo.

Al orgullo de no esconderse mucho, lo llamaba

sinceridad: al miedo de encontrarse

demasiado expuesto, sentimiento del estilo.

Entregado a la esperanza de que los espasmos

del agua le irían a favor,

confiaba en el lenguaje. Murió

devorado: lo inefable lo tentó.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968

(Versión de Pedro Casas Serra)