FI DEL MÓN de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

FI DEL MÓN

Puc repetir la frase que s'ha endut

el teu record. No sé res més de tu.

Aquesta insistent aigua de paraules,

sempre creixent, va ensulsiant els marges

de la vida que vaig creure real.

La terra pedregosa i fatigosa

de caminar, i els arbres que em ferien

els ulls amb una branca delicada,

tan vivament maligna, convincent

amb la prova millor, la de les llàgrimes,

sembla que no són res. Es van donant

a l'amplària grisa, jaspiada

d'esperma pàl.lid, embafós. Tot cau

amb una fressa lenta i molla, i flota

sense figura, o s'enfonsa per sempre.

Tot fa sentit, només sentit, tot és

tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968

FIN DEL MUNDO

Puedo repetir la frase que se ha llevado

tu recuerdo. No sé nada de ti.
Esta insistente lluvia de palabras,
siempre creciente, va derribando los márgenes
de la vida que creía real.
La tierra pedregosa y fatigosa
de andar, y los árboles que me herían
los ojos con una rama delicada,
tan vivamente maligna, convincente
con la mejor prueba, la de las lágrimas,
parece que no son nada. Se van dando
a la anchura gris, jaspeada
de esperma pálido, empalagoso. Todo cae
con un fragor lento y blando, y flota
sin imagen, o se hunde para siempre.
Todo toma sentido, solo sentido, todo es
como he dicho. Ya no sé nada de ti.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)