viernes, 17 de julio de 2020

LA MALA MISSIÓ de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

LA MALA MISSIÓ

Hi ha un pou pavonat blau com el canó
del revòlver que vas mirar de nen.
Hi ha falgueres molt altes, i el tambor
del sol bat lluny i feble. Hi ha un ocell
estarrufat i verd i groc i bàrbar
com un tapís de ploma asteca, i crida
més llum, sempre més llum, i és per colgar-la
més sota a terra. I tu la cercaries
fins a l'última pols, per entre fulles
caigudes i arrels aspres però fetes
a la mesura de la mà que estreny.
Hi ha un fres de móres negres, i les nous
són crustacis podrint-se, llefiscosos
i dolents com les llàgrimes. Hi ha troncs
que exsuden. Hi ha metall d'èlitres vius.
....Dins, tot això. Però no hi entraràs.
No saps cap on tirar. Fa tant de temps
que van donar-te les direccions.
Atorrollat, has perdut els camins
i no tens esma. T'asseus, i recordes
que et van parlar d'un pou, no de camins.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968


LA MALA MISIÓN

Hay un pozo pavonado en azul como el cañón
del revólverque miraste de niño.
Hay helechos muy altos, y el tambor
del sol bate lejos y débil. Hay un pájaro
ahuecado y verde y amarillo y bárbaro
como un tapiz azteca de plumas, y chilla
más luz, siempre más luz, y es para enterrarla
más bajo tierra. Y tú la buscarías
hasta el polvo último, por entre hojas
caídas y raíces ásperas pero hechas
a la medida de la mano que aprieta.
Hay un friso de moras negras, y las nueces
son crustáceos pudriéndose, pegajosos
y malos como las lágrimas. Hay troncos
que exudan. Hay metal de élitros vivos.
....Dentro, todo esto. Pero no entrarás.
No sabes a dónde ir. Tanto tiempo hace
que te dieron las direcciones.
Aturdido, has perdido los caminos
y no tienes ánimo. Te sientas, y recuerdas
que te hablaron de un pozo, no de caminos.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario