domingo, 2 de diciembre de 2018

"Sola, ben sola, em diu aquest mirall" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)

VI

Sola, ben sola, em diu aquest mirall.
I no hi fa res que senti en el meu front
la teva mà, llindar entre el teu món
i aquest núvol que em fa d’amagatall.

Obre la capsa, i fugirà un colom.
- Si fos un cor! - i et volarà a la mà.
Quin vent glaçat m’arriba d’ontocom?
Aquest desert, no florirà demà?

Amor, amor, la lluna és a la guerra
i no li escau ni llança ni punyal.
Quan decanti combat tan desigual
farem nostra la nit arran de terra.

Pel joc d’amor, la dansa vegetal,
farem nostra la nit, el pa i la sal.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)


VI

Sola, muy sola, me dice este espejo.
Y no importa que sienta en mi frente
tu mano, umbral entre tu mundo
y esta nube que me hace de escondite.

Abre la caja, y huirá una paloma.
- ¡Si fuera un corazón! - y volará a tu mano.
¿Qué viento helado me llega de algún sitio?
¿Este desierto, florecerá mañana?

Amor, amor, la luna está en la guerra
y no le falta lanza ni puñal.
Cuando se decida lid tan desigual
poseeremos la noche a ras de tierra.

Por el juego de amor, la danza vegetal,
poseeremos la noche, el pan y la sal.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario