sábado, 8 de diciembre de 2018

"El teus llavis. La fruita. La magrana…" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)

XII

El teus llavis. La fruita. La magrana…
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat de sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)


XII

Tus labios. La fruta. La granada...
Ángel rebelde, todo olor de jengibre.
Atrápame por los repliegues de esta fiebre.
Ven con verdor de lluvia. Lagartija

que me huyes por el pelo, sin frontera,
al batir del sol, ¡alas de pájaro nocturno!
Usas por corazón la Luna o bien Saturno
y, en los ojos, un sabor de niebla mañanera.

Tu cuerpo mineral. Sal. Vino. Fresa.
Cual serpiente, retuércete en mi vientre
y búscame, con veneno de amor, el centro.

Tú serás gato negro. Yo una bruja.
Nos veremos errantes, y en el desvarío
la luna, ciega, quemará el escenario.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario