domingo, 9 de diciembre de 2018

"BRUIXA DE DOL" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)

XIII

BRUIXA DE DOL

Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l’òliba fa dia.
A trenc d’oblit s’esquera la falzia
i el gessamí al tombant d’aquest llunari.

Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l’aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d’amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari

el decorat – veus?, l’arbre malferit
serva a l’escorça la teva divisa -.
I em cita al fons de l’estany sense brisa.

Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d’agulles.
Se’m bada als dits la tristor de les fulles.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)


XIII

BRUJA DE LUTO

Bruja de luto, en mi cubil solitario,
he cerrado el libro donde anida la lechuza.
A ras de olvido arraiga el culantrillo
y el jazmín al final de este lunario.

Furtivamente, por negro itinerario,
la araña ha tomado de nuevo la casona.
Ceniza de amor me señala el portal.
Mas la luna me dicta que desmonte

el decorado – ¿ves?, el árbol malherido
conserva en la corteza tu divisa -.
Y me cita en el fondo del estanque sin brisa.

Devuelvo el espejo al cajón de la noche
y borro el rastro, atravesado de agujas.
Me abre los dedos la aflicción de las hojas.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario