martes, 25 de diciembre de 2018

"Ralet, ralet… Paraules petitones" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)

2

Ralet, ralet… Paraules petitones.
Zapz? La Maiameixé t’eztima finz al cel!
Besar-te els ulls és fer volar un estel!
En un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?

Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora d’aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.

Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits els peücs de les fades.

I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)


2

Real, realito... Palabras pequeñitas.
¿Zabez? ¡La Maiameicé t'eztima hasta el cielo!
Besarte los ojos es hacer volar una cometa
en un bosque sin lobos ni hachas. ¿Te das cuenta?

Cuca de farolillo, al alero de la oreja
he llegado con el amor húmedo de relente.
Prenda de este juego, llevaré, mañana por la mañana,
brazaletes de besos en cada muñeca.

Buscamos pequeños tesoros, escondidos en vano.
¡Y qué, si nos perdíamos por siete años foraños!
Para abrir la granada cerrada sin cerrojos
nos hemos calzado en los dedos los peúcos de las hadas.

Y hemos levantado, en el esqueje de la hora violeta,
una fiesta de olores con la trenza deshecha.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario