lunes, 17 de diciembre de 2018

"Si fossis, Cinta, una llebre-llebreta..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)

VII

A Cinta Portillo

Si fossis, Cinta, una llebre-llebreta,
no t’haurien ni gànguils ni cap gos de cacera,
ni et caçaria el vent amb la llaçadeta estreta.

I, jo fos caçador, tindria mala estrella:
Mentre els meus ulls em fessin la rateta
de fonoll m’ompliries a desdir
cartutxera i canó de l’escopeta
perquè enramés fondals i nuvolar
amb grans d’olor, per fer més festa.

Ara i adés, pararies l’orella
a frec de terra per sentir el soroll
de l’herba com creix, llebre-llebreta
i jo t’envejaria la planeta.

Travessaries de cor i a la valenta
tot l’ample del Baix Ebre i la Ribera,
Terra Alta, Montsià i fins als ports de Morella.
Mes, si anaves més lluny,
l’enyor, a pols, prou faria estelleta,
si fossis, Cinta, una llebre-llebreta.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)


VII

A Cinta Portillo

Si fueras, Cinta, una liebre-liebrecita,
no te atraparían ni redes ni perros de caza,
ni te cazaría el viento con lazadita estrecha.

Y, si yo fuera cazador, tendría mala estrella:
Mientras mis ojos me hicieran la ratita
de hinojo me llenarías en abundancia
la cartuchera y el cañón de la escopeta
para que enramase hondonadas y nubes
con granos de olor, para más fiesta.

De cuando en cuando, pararías la oreja
sobre la tierra para oír el ruido
de la hierba como crece, liebre-liebrecita
y yo te envidiaría la planita.

Atravesarías sincera y con empeño
a lo ancho el Bajo Ebro y la Ribera,
Tierra Alta, Montsià y hasta los puertos de Morella.
Pero, si ibas más lejos,
la añoranza, a pulso, harto haría astillita,
si fueras, Cinta, una liebre-liebrecita.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario