martes, 18 de diciembre de 2018

"CANÇÓ DE FER CAMÍ" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)

VIII

CANÇÓ DE FER CAMÍ

Per a la Marina

Vols venir a la meva barca?
- Hi ha violetes a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’alló que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
- i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
- i serem quatre, serem cinc! -
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)


VIII

CANCIÓN PARA ANDAR EL CAMINO

Para Marina

¿Quieres subir a mi barca?
- ¡Hay violetas en abundancia!
Iremos lejos sin nostalgia
de lo que habremos dejado aquí.

Iremos lejos sin nostalgia
- y seremos dos, seremos tres.
Subid, subid, a nuestra barca,
altas las velas, el cielo abierto.

Habrá remos para todos los brazos
- ¡y seremos cuatro, seremos cinco! -
y nuestros ojos, estrellas dispersas,
olvidarán todos los confines.

Zarpamos por marzo con el viento,
y con nubes de corazón alocado.
Sí, seremos veinte, seremos cuarenta,
con la luna por estandarte.

Brujas de ayer, brujas de hoy,
encontraremos en alta mar.
Por todas partes se esparcirá la vida
como una danza vegetal.

Dentro de la piel de la ola salada
seremos quinientas, seremos mil.
Perderemos la cuenta al cambiar la luna.
Juntas haremos nuestra la noche.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario