lunes, 27 de marzo de 2017

“TOT VISITANT LA CASA D'UN POETA” de Francesc Parcerisas (Triomf del present. Obra poètica (1965-1983), 1991)

TOT VISITANT LA CASA D'UN POETA

Com si encara pensés tornar, aturar-se a escriure...
Com si encara pensés trobar la imatge rara
els cendrosos viaranys amarats d'ombres...,
repeteix la guia mentre el record, injust, grinyola.
Ja és massa tard, poeta vell, els cucs et mengen:
tu m'enveges la vida i jo la mort avara.
Mira't la noieta que m'acompanya: ¡t'ha llegit!
Mira-te-la bé, ¿t'agradaria tenir-la?
En aquest desert et guanyo als daus,
tens, només, la violència i la vergonya de la mort.
Tu, el que eres, ja no és res,
ni una memòria de dolor, ¿quin soroll vols
per a la víctima que el botxí degolla sota l'aigua?
Una làpida, posada per algú massa vell i discret
per ignorar que atzar i error són l'única memòria,
diu:
…...............AQUÍ VISQUÉ EL POETA

Fa sol. Apa, enfonsem-nos sota els verns;
encara tenim temps abans no obrin la taverna,
(vull probar de descordar-li els texans
darrera la casa del poeta).

Francesc Parcerisas (Triomf del present. Obra poètica (1965-1983), 1991)


VISITANDO LA CASA DE UN POETA

Como si todavía pensara volver, detenerse a escribir...
Como si todavía pensara encontrar la imagen rara
las cenicientas veredas empapadas de sombras...,
repite la guía mientras el recuerdo, injusto, chirría.
Ya es demasiado tarde, viejo poeta, los gusanos te comen:
tú me envidias la vida y yo la muerte avara.
Míra la jovencita que me acompaña: ¡te ha leído!
Míratela bien, ¿te gustaría ternerla?
En este desierto te gano a los dados,
tienes, sólo, la violencia y la vergüenza de la muerte.
Tú, el que eras, ya no eres nada,
ni una memoria de dolor, ¿qué ruido quieres
para la víctima que el verdugo degüella bajo el agua?
Una lápida, puesta por alguien demasiado viejo y discreto
para ignorar que azar y error son la única memoria,
dice:
…...............AQUÍ VIVIÓ EL POETA

Hace sol. Anda, adentrémonos bajo los chopos;
aún tenemos tiempo antes de que abran el bar,
(quiero probar de desabrocharle los tejanos
detrás la casa del poeta).

Francesc Parcerisas
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario