martes, 14 de marzo de 2017

“AMANTS, CONTINUS AMANTS” de Francesc Parcerisas (Discurs sobre les matèries terrestres, 1972)

AMANTS, CONTINUS AMANTS

Amants, continus amants és l'única
cosa que em satisfà.
W.WHITMAN, Calamus

No les hores profundes d'estudi,
les veus melangioses dels savis,
la impossible promesa dels ritus.
Ni la baralla diària, la pressa,
els milions de problemes que mengen amb mi,
els dits invisibles que em cremen, No.
Potser la victòria difícil, companys,
l'antiga por sobreeixida, els cafès,
si ve en l'amor i és com l'estimo,
les paraules d'enemiga llavor,
si ve en l'amor i és com l'estimo.

Amants vull, convits d'amor,
tempestes de dolces mirades, foc,
silenci en la pell dels infants.
Amants, amics de la vida,
cors oberts, joia sagnant,
albada de cossos fruint-la.
Amants vull, homes que estimin,
carrers d'amor, cabells d'herba,
per tot el món, fins als cims:
amants d'amants, amants d'amor.

Francesc Parcerisas (Discurs sobre les matèries terrestres, 1972)



AMANTES, CONTINUOS AMANTES

Amantes, continuos amantes es lo único
que me satisface.
W.WHITMAN, Calamus

No las horas profundas de estudio,
las voces melancólicas de los sabios,
la imposible promesa de los ritos.
Ni la pelea diaria, la prisa,
los millones de problemas que comen conmigo,
los dedos invisibles que me queman, No.
Quizás la victoria difícil, compañeros,
el antiguo miedo resurgido, los cafés,
si viene en el amor y es como lo amo,
las palabras de enemiga semilla,
si viene en el amor y es como lo amo.

Amantes quiero, banquetes de amor,
tormentas de dulces miradas, fuego,
silencio en la piel de los niños.
Amantes, amigos de la vida,
corazones abiertos, joya sangrante,
albada de cuerpos gozando.
Amantes quiero, hombres que amen,
calles de amor, cabellos de hierba,
por todo el mundo, hasta las cumbres:
amantes de amantes, amantes de amor.

Francesc Parcerisas
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada