AMANTS, CONTINUS AMANTS
Amants, continus
amants és l'única
cosa que em satisfà.
W.WHITMAN, Calamus
No les hores profundes
d'estudi,
les veus melangioses
dels savis,
la impossible promesa
dels ritus.
Ni la baralla diària,
la pressa,
els milions de
problemes que mengen amb mi,
els dits invisibles que
em cremen, No.
Potser la victòria
difícil, companys,
l'antiga por
sobreeixida, els cafès,
si ve en l'amor i és
com l'estimo,
les paraules d'enemiga
llavor,
si ve en l'amor i és
com l'estimo.
Amants vull, convits
d'amor,
tempestes de dolces
mirades, foc,
silenci en la pell dels
infants.
Amants, amics de la
vida,
cors oberts, joia
sagnant,
albada de cossos
fruint-la.
Amants vull, homes que
estimin,
carrers d'amor, cabells
d'herba,
per tot el món, fins
als cims:
amants d'amants, amants
d'amor.
Francesc Parcerisas (Discurs
sobre les matèries terrestres,
1972)
AMANTES, CONTINUOS
AMANTES
Amantes, continuos
amantes es lo único
que me satisface.
W.WHITMAN, Calamus
No las horas profundas
de estudio,
las voces melancólicas
de los sabios,
la imposible promesa de
los ritos.
Ni la pelea diaria, la
prisa,
los millones de
problemas que comen conmigo,
los dedos invisibles
que me queman, No.
Quizás la victoria
difícil, compañeros,
el antiguo miedo
resurgido, los cafés,
si viene en el amor y
es como lo amo,
las palabras de enemiga
semilla,
si viene en el amor y
es como lo amo.
Amantes quiero,
banquetes de amor,
tormentas de dulces
miradas, fuego,
silencio en la piel de
los niños.
Amantes, amigos de la
vida,
corazones abiertos,
joya sangrante,
albada de cuerpos
gozando.
Amantes quiero, hombres
que amen,
calles de amor,
cabellos de hierba,
por todo el mundo,
hasta las cumbres:
amantes de amantes,
amantes de amor.
Francesc Parcerisas
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario