lunes, 13 de marzo de 2017

“CINEMA: EL QUIOSC DE MALAQUITA” de Francesc Parcerisas (Discurs sobre les matèries terrestres, 1972)

CINEMA: EL QUIOSC DE MALAQUITA

De vegades és l'aire cristal.lí de la platja
les begudes nacrades que sorprenen l'ambre sensual
del teus llavis oberts pel misteri del cos
amor de palmeres i lilàs a la costa
un telèfon blanc vora la banyera suïcida
resignada aventura sentimental
al tren exprés
menypreada invitació nocturna romàntica absència
divans de menta i velles plaques de Frank Sinatra
o seran les mateixes escales balconades iguals
on ens adormen les llums de la ciutat parpellejants
la clara esplendor dels cortinatges la nostra unió
matí d'amor reconegut la matinada amor.

Tranquil.litzada la consciència abandones el cinema
i somnies, infeliç, una altra pàtria, paranys.

Francesc Parcerisas (Discurs sobre les matèries terrestres, 1972)


CINE: EL QUIOSCO DE MALAQUITA

A veces es el aire cristalino de la playa
las bebidas nacaradas que sorprenden el ámbar sensual
de tus labios abiertos por el misterio del cuerpo
amor de palmeras y lilas en la costa
un teléfono blanco junto a la bañera suicida
resignada aventura sentimental
en el tren expreso
despreciada invitación nocturna romántica ausencia
divanes de menta y viejos discos de Frank Sinatra
o serán las mismas escaleras balcones iguales
donde nos adormecen las luces de la ciudad parpadeantes
el claro esplendor de los cortinajes nuestra unión
mañana de amor reconocido la madrugada amor.

Tranquilizada la conciencia abandonas el cine
y sueñas, infeliz, otra patria, trampas.

Francesc Parcerisas
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada