"Cants d'Abelone", y (XV), de Joan Vinyoli

Tot és per ser donat i no t'ho vol ningú,
cor meu, potser les pedres mudes
o bé la matinada.
                            Cor, no et precipitis
a voler més, no et tanquis
per molt que faci mal.
                                    Estima
sense voler ser correspost.
                                          Posa't a prova:
calla i escolta l'indiscriminat
so de la vida.
                      Sol, cada batec
es correspon potser amb alguna cosa.

JOAN VINYOLI


(XV)

Todo es para ser dado y no lo quiere nadie,
corazón mío, quizá las piedras mudas
o quizá la madrugada.
                                  Corazón, no te precipites
a querer más, no te cierres
por mucho que duela.
                                  Ama
sin querer ser correspondido.
                                            Ponte a prueba:
calla y escucha el indiscriminado
sonido de la vida.
                            Solo, cada latido
se corresponde quizá con algo.

JOAN VINYOLI
(Versión de Pedro Casas Serra)