martes, 5 de agosto de 2014

"Cants d'Abelone", (XIII), de Joan Vinyoli

Estranyes flors, aquestes que he trobat
per la ribera de l'insomni: xiscles
de vent i diamants d'escuma
brillant al sol.
                      He vist la vida coronar-se'n,
la folla amb gest de mar.
No em vagui de lligar-la -damunt l'ona,
l'escuma dura més; quedi ben lliure,
sola i escabellada dalt les roques,
indòmita.
              Mesuro la fondària
on a la fi caurà desfeta en crits.

JOAN VINYOLI



(XIII)

Extrañas flores, éstas que he encontrado
por la ribera del insomnio: chillidos
de viento y diamantes de espuma
brillando al sol.
                      He visto la vida coronarse,
loca con gesto de mar.
No se me ocurra atarla -encima de la ola,
la espuma dura más; quede muy libre,
sola y desmelenada sobre las rocas,
indómita.
              Mido la profundidad
donde al final caerá deshecha en gritos.

JOAN VINYOLI
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario