miércoles, 1 de diciembre de 2021

El negre de Banyoles (Apocalipsi 21: 8)

 

 


 

EL NEGRE DE BANYOLES

1830-2000

 

 A Banyoles tenien un negre,

al seu museu, és clar!

Sembla que era el cap d'una tribu,

un home bosquimà.

Uns francesos l'havien desenterrat

i el varen dissecar.

L'exhibiren amb altres animals,

embalsamats, és clar.

!Darder, un veterinari, interessat,

més tard el va comprar.

A Barcelona, rere d'una vitrina,

un temps el va ensenyar.

En acabat, al poble de Banyoles

els ho va regalar.

Un dia el veié un metge negre

i quedà horroritzat!

Li semblà veure's a si mateix

mirant-se en un mirall.

El metge orquestrà una campanya

i ho va denunciar.

El poble deia que era la seva icona,

no el volien deixar.

L'escàndol va arribar fins a l'ONU,

al mateix Cofi Anan:

No estava bé exhibir així a un negre,

ni menys embalsamat! 

Intervení el govern del Sr. Aznar:

S'havia de tornar! 

A Madrid no sabien pas com fer-ho:

Que havien d'entregar? 

Optaren per guardar la vestimenta:

lligadura, tapall.

Com els vidrets, l'escut, també la llança...

L'anaven despullant.

La pell estava realment que feia pena,

talment com un parrac!

Ficaren quatre ossos a la capsa

- tot el que va quedar -,

i ho enviaren de pressa a Botswana,

on el van enterrar.

 

 

Pere Casas Serra (17-08 a 04-11-2021)

 

 

EL NEGRO DE BAÑOLAS

1830-2000


En Bañolas tenían un negro,

¡en un museo, claro!

Parece que era el jefe de una tribu,

un hombre bosquimano.

Unos franceses lo habían desenterrado

y luego disecado.

Lo exhibieron con otros animales,

¡embalsamados, claro!

Darder, veterinario, interesado,

más tarde lo compró.

En Barcelona, dentro de una vitrina,

un tiempo lo exhibió.

Más tarde, al pueblo de Bañolas

se lo quiso donar.

Un día lo vio un médico negro

y se llegó a horrorizar.

Le pareció reconocerse él mismo

al mirar el cristal.

El médico montó una campaña

y lo fue a denunciar.

Decían en el pueblo: Es nuestro icono.

No lo querían dar.

El escándalo llegó hasta la ONU,

al mismo Cofi Anan.

No estaba bien así exhibir a un negro,

¡ni menos disecar!

Medió el gobierno del Sr. Aznar:

¡Se había de entregar!

En Madrid no sabían cómo hacerlo:

¿Qué tenían que dar?

La indumentaria: taparrabos, tocado,

optaron por guardar.

De abalorios, el escudo y la lanza,

lo iban a desnudar.

Estaba la piel hecha unos zorros,

¡no se podía mostrar!

Metieron cuatro huesos en la caja,

todo lo que quedó,

y lo enviaron rápido a Botswana,

donde se le enterró.

 

Pedro Casas Serra (17-08 a 04-11-2021)

No hay comentarios:

Publicar un comentario